Un nou estudi desenvolupat a la Universitat de Geòrgia ha demostrat per primera vegada que es poden produir espermatozoides funcionals al laboratori, utilitzant cèl·lules mare embrionàries de primats. L’avenç té una potencial aplicació en humans i podria transformar-se en un futur proper en l’eix de noves teràpies i tractaments contra la infertilitat masculina.

En el marc d’un escenari caracteritzat per l’augment de les taxes d’infertilitat en homes a tot el planeta, la nova investigació, publicada recentment a la revista Fertility and Sterility Science, obre una esperança per desenvolupar estratègies innovadores en aquest camp. En principi, és un important avenç en concretar-se en primats, l’espècie més propera evolutivament a l’ésser humà.

Fins ara, els científics havien aconseguit generar cèl·lules similars als espermatozoides utilitzant cèl·lules mare de ratolí, però la producció d’espermatozoides en els rosegadors és clarament diferent de la que s’observa en els humans. Per tant, no es podia determinar que aquesta tecnologia fos efectiva en l’ésser humà.

Ara, els resultats aconseguits en els macacos Rhesus deixen clar que la tècnica és viable en els primats, sent el pas previ a la seva utilització en humans. Segons una nota de premsa, els macacos Rhesus comparteixen mecanismes reproductius similars als humans, per tant es converteixen en un model perfecte per explorar teràpies basades en cèl·lules mare, destinades finalment a tractar la infertilitat masculina en humans.

Cal recordar que les cèl·lules mare embrionàries es poden transformar en qualsevol altre tipus de teixit, però es converteixen en espermatozoides immadurs amb l’ajuda d’una barreja de substàncies químiques, hormones i teixit testicular. Les espermàtides són les primeres cèl·lules masculines que sorgeixen de la divisió dels espermatòcits secundaris.

Com a resultat d’aquesta separació, cada espermàtida contindrà únicament la meitat del material genètic present a l’espermatòcit primari original. Posteriorment, les espermàtides pateixen un procés de maduració conegut com a espermiogènesi, a través del qual es donarà lloc als espermatozoides.

La producció d’espermatozoides als testicles triga més d’un mes des de l’inici fins a la culminació en la majoria dels mamífers, essent un dels processos corporals més llargs i complexos en aquesta classe d’éssers, entre els quals hi ha els humans. Les noves tecnologies semblen estar cada cop més a prop de reproduir-lo amb la mateixa eficàcia en un laboratori.

A més, com que es va demostrar que les espermàtides creades amb el nou estudi són capaces de fertilitzar un òvul de macaco Rhesus, el proper pas que s’han proposat els investigadors és implantar embrions en un exemplar de l’espècie. Busquen examinar si aquests embrions creats a partir d’espermàtides in vitro poden produir un nadó sa. Els científics van aclarir que la fertilització amb espermàtides in vitro requereix activar l’òvul i afegir altres factors.