La quarta dosi contra la covid-19, o segon reforç, encara haurà d'esperar algunes setmanes abans que la Comissió de Salut Pública emeti una resolució mentre Múrcia, Andalusia, Galícia o Astúries volen que se li doni llum verda davant un escenari de més contagis, que està afectant principalment els majors de 80 anys.
Dijous passat es va reunir la Comissió de Salut Pública, amb la Ponència d'Alertas i la de Vigilància, per a debatre, entre altres assumptes, la situació epidemiològica per la pandèmia i l'estat de la vacunació a Espanya.
Encara no hi ha una decisió definitiva respecte a la quarta dosi per als majors, sobre la qual experts i organismes com l'Agència Europea del Medicament (EMA) insisteixen que no hi ha suficient evidència científica, encara que països com França i Alemanya s'han avançat a administrar aquest segon reforç a majors de 60 anys i a personal sanitari.
Preocupa el repunt de la incidència en les últimes setmanes, principalment per l'efecte en col·lectius considerats com més vulnerables com els majors de 80 anys.
Un grup d'edat en el qual el nivell de transmissió, malgrat ser un dels quals encara prenen més mesures contra el contagi, ha escalat significativament en les últimes setmanes i supera els 1.000 casos per cada 100.000 habitants, amb el que duplica el nivell de risc alt de transmissió.
Alguns experts aposten per esperar a l'evolució de la pandèmia en les pròximes setmanes però amb el focus en els ingressos hospitalaris i defuncions, que es concentren en gran manera en aquest grup d'edat. També estarà en el tauler la vacuna espanyola de HYPRA, que es preveu que surti dels laboratoris, previsiblement, a partir de l'estiu.
Fins avui, gairebé 25 milions de ciutadans a Espanya han rebut la tercera vacuna contra la covid-19, la d'ARN-missatger de Pfizer o Moderna. El 92% dels ciutadans de més de 70 anys està ja coberts amb aquest reforç, és a dir més de 6,3 milions en aquest rang d'edat.
Alguns experts sostenen que tres dosis són suficients per a prevenir una infecció greu, hospitalització o mort per covid-19 i apunten a l'alt percentatge de protecció gràcies a la vacunació després de sis onades de la pandèmia, amb una última que ha estat massiva per òmicron i que es resisteix a desaparèixer encara a través de les seves diferents variants i llinatges.
No obstant això, s'obre el debat entre experts i autoritats sanitàries sobre la situació dels col·lectius de major edat, principalment el dels ciutadans de més de 80 anys, atès que no es coneix amb certesa el grau i durada de la resposta immunitària a hores d'ara.
Preocupació per les noves variants d'òmicron
En l'escenari han entrat en joc noves variants com l'XE -fruit de la recombinació de la BA.1 i la BA.2-, la BA.2.12.1 que avança de moment als Estats Units i que es contempla com més contagiosa que el subllinatge BA.2 del qual prové i la BA.4 I BA.5, que podria estar darrere d'una nova onada de contagis a Sud-àfrica.
Allà, el Govern ha alertat sobre l'inici d'una nova ona de covid-19, la cinquena per a aquest país de l'hemisferi sud, a la llum de l'augment dels casos detectat durant les últimes dues setmanes i que s'atribueix a la BA.4 i BA.5 després de la seva troballa.
Els casos s'han multiplicat en les dues últimes setmanes des dels 2.000 diaris fins a superar els 6.300, mentre que la taxa de positivitat dels tests al país també ha augmentat significativament en els últims dies, amb una tendència creixent de les admissions hospitalàries.
A Espanya preval la BA.2 d'òmicron, amb entre un 61 i 100% dels casos segons el territori i s'han identificat almenys 9 casos de l'XE (que repunta al Regne Unit), mentre que la secció de Virologia del Laboratori de Microbiologia de l'Hospital Universitari Central d'Astúries (HUCA), a Oviedo, ha informat en els últims dies que ha identificat ja dotze casos de nous BA.4 i BA.5, la que avança a Sud-àfrica.
Sobre aquests nous llinatges, el passat 11 d'abril l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va confirmar que té sota vigilància la BA.4 i BA.5, les "mutacions addicionals del qual han d'estudiar-se més a fons per a comprendre el seu impacte en el potencial de fuita immunològica".
