Gabriela és avui adolescent, però quan només tenia set anys va ser diagnosticada de lupus greu. Una anàlisi del seu genoma ha permès identificar una mutació genètica com a causa d’aquesta malaltia autoimmune, cosa que obre el camí per al desenvolupament de nous tractaments, publica Nature.
Un equip d’investigadors amb participació espanyola ha identificat mutacions a l’ADN d’un gen que detecta l’ARN viral com a causa del lupus, una malaltia crònica que provoca inflamació d’òrgans i articulacions, afecta el moviment, la pell i la fatiga.
Els símptomes poden ser debilitants i les complicacions poden ser mortals en els casos greus d’aquesta malaltia, els tractaments per a la qual es basen en immunosupressors que actuen reduint el sistema immunitari per alleujar els símptomes. Un cas com el de Gabriela, greu i amb una aparició primerenca dels símptomes, és rar i indica una única causa genètica, per la qual cosa els científics van seqüenciar el genoma complet de l’ADN.
L’anàlisi genètica va assenyalar una única mutació puntual en el gen TLR7 i els investigadors van identificar, a través de referències dels Estats Units i la Xina, altres casos de lupus greu en què aquest gen també estava mutat.
Per confirmar que la mutació del TLR7 causa el lupus, l’equip va utilitzar l’edició genètica CRISPR per introduir-la en ratolins, que van desenvolupar la malaltia i van mostrar símptomes similars.
La protagonista d’aquesta història, Gabriela, va posar nom tant al model de ratolí com a la mutació, a les quals va anomenar «kika», assenyala en un comunicat l’Institut Francis Crick, un dels participants en l’estudi.
L’autora principal de la investigació, Carola Vinuesa, de l’Institut Francis Crick i de la Universitat Nacional Australiana, va assenyalar que aquesta és la primera vegada que s’ha demostrat que una mutació del TLR7 causa lupus, «proporcionant una clara evidència d’una de les formes en què pot sorgir aquesta malaltia».
Odissea diagnòstica
La identificació de TLR7 «va posar fi a una odissea diagnòstica i comporta l’esperança que hi hagi teràpies més específiques per a Gabriela i altres pacients amb lupus que probablement es beneficiïn d’aquest descobriment», segons la coautora Carmen Lucas Collantes, de l’hospital Nen Jesús i de la Universitat Autònoma de Madrid.
Gabriela segueix en contacte amb l’equip de recerca i assegura que espera que «aquesta troballa doni esperança a les persones amb lupus i els faci sentir que no estan soles en la lluita contra aquesta batalla». L’avui adolescent va desitjar que «la investigació pugui continuar i acabar en un tractament específic que pugui beneficiar tants guerrers del lupus que pateixen la malaltia».
Trobar tractaments eficaços per al lupus «ha estat un gran repte» i els immunosupressors que s’usen poden tenir efectes secundaris greus i deixar els pacients més susceptibles a les infeccions, destaca Vinuesa, que recorda que en els darrers 60 anys, l’Administració d’Aliments i Medicaments nord-americana només ha aprovat un nou tractament.
Encara que és possible que només un petit nombre de persones amb lupus tingui variants en el TLR7, confirmar una «relació causal» entre aquesta mutació i la malaltia permet que es pugui començar a buscar tractaments més eficaços, destaca Nan Shen de l’Institut de Reumatologia de Xangai. La mutació identificada pels investigadors fa que la proteïna TLR7 s’uneixi més fàcilment a un component de l’àcid nucleic anomenat guanosina i esdevingui més activa. Això augmenta la sensibilitat de la cèl·lula immunitària, cosa que fa més probable que identifiqui incorrectament el teixit sa com a estrany o danyat i creï un atac contra ell.
