Espanya està entre els països europeus que menys utilitza la neuroestimulació per tractar el dolor crònic, malgrat la seva «provada eficàcia», segons els especialistes que han participat a Barcelona en el XVè Congrés Mundial de la Societat Internacional de Neuromodulació.
El congrés, que ha acabat avui, ha presentat les darreres novetats en aquest camp, incloses activitats per donar a conèixer les teràpies implantables d’estimulació medul·lar per tractar el dolor crònic neuropàtic i explicar que és «una opció segura i reversible», segons l’anestesiòleg Antonio Ojeda, exresponsable del Grup de Neuromodulació de la Societat Catalana del Dolor.
Les teràpies de neuromodulació consisteixen a aplicar estimulació elèctrica o fàrmacs a prop del sistema nerviós per modular la seva activitat i modificar la transmissió del missatge que arriba al cervell com a dolor.
Ojeda va lamentar que, «tot i les evidències que avalen la seva eficàcia i cost-benefici, avui dia segueix sent el darrer recurs per al dolor crònic», que afecta gairebé el 10% de la població.
D’entre tots els tipus de dolor, el d’esquena és el més comú, ja que representa al voltant del 50% dels casos i, segons l’especialista, sovint el maneig d’aquest problema és complex i el tractament no és satisfactori.
«No és infreqüent que els pacients que se sotmeten a una cirurgia d’esquena acabin desenvolupant un dolor espinal persistent, una patologia molt incapacitant i la incidència de la qual està en augment, precisament per l’increment del nombre d’aquestes cirurgies a Europa i als Estats Units», va remarcar.
Durant el congrés, que va tenir sessions públiques obertes a tothom, es van presentar, va explicar Ojeda, «les evidències que hi ha sobre la seva efectivitat i també s’oferirà la perspectiva dels pacients». Ojeda va recordar que la neuromodulació no és un tractament nou, ja que fa dècades que s’utilitza, i per això «s’han pogut recollir evidències que demostren la seva eficàcia, el seu cost-efectivitat i la seva seguretat per tractar el dolor espinal persistent».
«Però malgrat totes aquestes evidències, continua sent usada com a últim recurs per tractar aquests pacients. Potser cal fer encara més tasca de pedagogia per fer entendre tant a les administracions com a molts professionals que encara poden ser reticents al seu ús tots els beneficis que aporta aquest tractament», va destacar Ojeda.
Els avenços tecnològics dels últims anys han permès incorporar noves tècniques que han superat les seves limitacions inicials, cosa que, segons els especialistes, «ha fet que la neuromodulació sigui més segura i eficaç per a tots els pacients, sobretot els que estan orfes de solucions davant de dolors incapacitants».
«El dolor lumbar suposa una despesa de fins a un 20% per als sistemes sanitaris, i molts pacients estan rebent tractaments que no són satisfactoris. Fins a quatre de cada cinc pacients amb dolor espinal persistent no poden acudir a la seva feina, de manera que també es produeix un important impacte econòmic en la societat», va argumentar.
Ojeda defensa que la neuroestimulació ofereix millors resultats que altres accions, com la reintervenció d’esquena, ja que és «un procediment mínimament invasiu, que és reversible i que és possible fer una prova abans de la implantació per valorar si el tractament alleuja el pacient» .
A més, permet una medicació menor, redueix l’ús d’opioides i minimitza tots els riscos afegits a l’ús crònic d’aquestes substàncies, segons l’anestesiòleg.
La Societat Internacional de Neuroestimulació va escollir Barcelona per celebrar el congrés malgrat que Catalunya es troba a la cua d’Espanya i, per tant, Europa en l’ús d’aquest tractament. A Catalunya es fan a l’any 5,6 implants de neuroestimulació espinal per cada milió d’habitants.
