En plena alerta pels viatges d’espanyols a Turquia per buscar tractaments dentals barats –una aventura que preocupa els professionals per les seves nefastes conseqüències–; el Consell General de Dentistes va presentar fa uns dies a Madrid l’Atles de la Salut Bucodental a Espanya. Una crida a l’acció, 2022. Entre les conclusions destacades, una realitat crua: l’estreta relació entre els ingressos de les famílies i la bona salut bucodental. Els nens de famílies més pobres tenen 3 vegades més càries que els d’altres famílies que sí que poden pagar un dentista. «L’estat de la boca dels ciutadans d’un país marca l’estat del país i el de la boca a Espanya és penós en tant per cent de ciutadans», denuncia el president dels odontòlegs, el doctor Óscar Castro.
Castro sempre s’ha mostrat molt combatiu pel que fa a la defensa de la salut bucodental -una qüestió de salut pública, insisteix sovint- i ha criticat que falten dentistes als centres de salut -n’hi ha 1.300 per a tota la sanitat pública espanyola- perquè les cobertures siguin les mateixes a totes les comunitats.
Despesa anual en dentista
Per això, va repetir que s’hauria de replantejar el model d’integració actual dels dentistes a l’Atenció Primària per reforçar la seva tasca «eminentment preventiva i de promoció de la salut». Va demanar més inversió en aquest terreny perquè, va dir, a Espanya la despesa anual en dentista és de 90 euros, dels quals 88 els posa el ciutadà de la butxaca, davant dels 398 euros que, per exemple, gasten anualment a Àustria: dels quals 297 els posa el ciutadà i, la resta, està subvencionat. «Per cada euro que es gasta en prevenció són 20 euros menys que es gasta l’Estat a fer tractaments», va assegurar el doctor Óscar Castro.
El president dels dentistes espanyols va posar precisament el focus en els col·lectius més vulnerables. Per exemple, en les persones grans que han perdut la dentadura: «Menjar és un dret, és un dret de pura humanitat, són persones que s’aïllen». Va al·ludir també als menors, les embarassades, els pacients oncològics, les persones amb discapacitat...per a les quals va dir es necessita una atenció en unitats especialitzades, no en consultes ordinàries. «Quan als polítics se’ls omple la boca parlant de salut bucodental, el primer és posar diners a sobre de la taula», va assenyalar.
I va insistir: «Estem farts de denunciar l’estat de la salut dental en funció del codi postal». Els nens i adults bascos, va destacar, «són els que tenen millor la boca pels programes de prevenció» que es realitzen en aquesta comunitat. Els dentistes proposen la creació d’un servei dental comunitari a nivell nacional que es responsabilitzaria de la gestió i l’avaluació de totes les accions, en estreta col·laboració amb els responsables de les comunitats autònomes. Del que es tracta, incideix sempre el doctor Castro, és de corregir les desigualtats, ja sigui per motius econòmics o pel territori on es neixi.
Però, com en el cas dels nens, tenir una bona salut bucodental és una qüestió de diners. El doctor Castro va insistir que hi ha un fort ingredient social. Perquè, amb dades del document, l’Atlas reflecteix que un terç dels menors de 6 anys presenta càries. És a dir, uns 850.000 nens acumulen prop de 4 milions de dents temporals amb càries. A més, només un de cada quatre ha rebut tractament. I, encara que a Espanya el gènere no influeix en la càries infantil, el document ressenya que sí que ho fan el nivell socioeconòmic i l’origen de procedència del menor.
Els estrangers, amb més càries
Així, es desgrana que en els nens amb famílies amb més ingressos, la prevalença de càries és del 23% davant del 43% en menors d’entorns més desafavorits. Així mateix, els nens nascuts a Espanya tenen molts menys problemes que els que neixen a l’estranger, que presenten 2,5 vegades més càries. El president dels odontòlegs va destacar una dada: els nens de famílies amb baixos ingressos tenen 3 vegades més càries que els d’altres famílies que sí que poden pagar un dentista.
En el cas dels adults joves (de 30 a 50 anys), el 94% tenen càries. Les persones en aquesta franja d’edat tenen, de mitjana, set dents cariades. D’aquests, el 40% es troben sense tractar. D’altra banda, la malaltia periodontal –una greu infecció de les genives que malmet el teixit tou i que, sense tractament, pot destruir l’os que sosté les dents– afecta un terç dels adults grans (65-80 anys). D’aquest percentatge, prop del 12% presenta la forma severa de periodontitis.
