Les malalties cardiovasculars segueixen sent la primera causa de mort al món. Els cardiòlegs diuen que la manca de benestar emocional i la contaminació ambiental són importants -i emergents- factors per desenvolupar una malaltia d’aquest tipus. I és aquí on aquest any posen el focus. Dades recopilades per la Fundació Espanyola del Cor (FEC) revelen que, en els pacients amb infart de miocardi, la prevalença de la depressió és tres vegades més gran que en la població general i, a més, està infradiagnosticada. I, per contra, ser positiu afavoreix el nostre cor: l’optimisme redueix a la meitat el risc d’infart.
Amb motiu del Dia Mundial del Cor, que es va celebrar el passat 29 de setembre, la FEC va posar sobre la taula diferents estudis que parlen de l’estreta relació entre la depressió i la salut cardiovascular. L’entitat recorda que el 10% de la població espanyola pateix, almenys, un trastorn emocional i que una mica més del 15% el patirà al llarg de la seva vida.
Segons dades del 2020, el 5,4% dels espanyols; és a dir, dos milions de persones, pateixen algun tipus de quadre depressiu, trastorn que incrementa en un 60% les possibilitats de patir malalties cardíaques. De fet, els pacients amb depressió diagnosticada durant una síndrome coronària aguda mostren una pitjor evolució i més esdeveniments cardíacs durant el seguiment que aquells que no pateixen la malaltia.
Per això, ser positiu millora la salut cardiovascular, afirmen els cardiòlegs. La FEC fa referència a estudis en què la disposició a l’optimisme sembla reduir a la meitat el risc d’infart davant del pessimisme, que, com s’ha dit, suposa un augment del risc de patir una malaltia del cor. De la mateixa manera, el bon ànim millora l’evolució en cas d’esdeveniments cardiovasculars, redueix les probabilitats de tenir una recaiguda, ajuda al funcionament millor del sistema immunològic i del sistema nerviós autònom, fa que es tinguin hàbits de vida saludables...
En el cas de l’ansietat, a diferència del que passa amb la depressió, hi ha més controvèrsia respecte la relació amb les malalties cardíaques. Alguns estudis han trobat que pot ser un factor associat tant a complicacions durant un ingrés hospitalari com a un augment de la mortalitat en pacients amb infart de miocardi. El més gran estudi realitzat fins ara a 52 països referent a factors psicosocials i infart de miocardi sosté que els nivells elevats d’estrès es relacionen amb un augment del risc d’aparició d’infart, però, matisa la FEC, altres investigacions no confirmen aquesta correlació.
L’insomni, un risc
Hi ha també diverses investigacions que relacionen els trastorns del son amb una incidència superior de malaltia cardiovascular. Una anàlisi acumulativa per a tots mostra que les persones amb insomni tenen un 45% més de risc de desenvolupar o morir de malaltia cardiovascular que aquells que no refereixen alteracions del son. Conclusió: l’estrès vital crònic, els estats emocionals negatius i els trastorns de salut, com la depressió i l’ansietat, no només augmenten el risc de malaltia cardiovascular i l’agreugen, sinó que s’associen a una utilització més gran de recursos sanitaris, assenyalen els especialistes.
La contaminació ambiental és un altre dels factors de risc cardiovascular emergents, al voltant del qual fa mesos que treballa el Grup SEC-FEC Verd. I és que ja s’ha posicionat en quart lloc a la llista de factors agreujants o desencadenants de malalties cardiovasculars, només darrere de la hipertensió, el tabaquisme i la mala alimentació.
Segons les dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la contaminació atmosfèrica pot estar relacionada amb el 25% de totes les morts per cardiopatia isquèmica.
