L’actriu Sharon Stone, de 64 anys, ha revelat aquest dimecres que pateix càncer, concretament un «tumor fibrós gros», detectat després d’un diagnòstic incorrecte.
La intèrpret d’Instint bàsic, entre moltes altres pel·lícules, assegura en les seves xarxes socials que s’ha sotmès a una operació indeguda després d’un «altre diagnòstic erroni» que va derivar en «un procediment incorrecte».
«Amb l’empitjorament del dolor, vaig demanar una segona opinió i pateixo un tumor fibrós gros que s’ha d’extirpar».
«JA EM VA TOCAR HAVER D’APRENDRE A CAMINAR, PARLAR...»
La vida de Sharon Stone no ha sigut un camí de roses. Va patir un ictus que va posar en risc la seva vida, com va explicar fa uns mesos en el programa ‘El Hormiguero’. d’Antena 3.
- «Segons els metges, tenia un 1% de possibilitats de viure. Va ser més que un ictus. Es va produir una ruptura completa de la meva artèria cerebral esquerra i vaig tenir una hemorràgia durant dies».
Aquest accident cerebrovascular li ha deixat a l’actriu nombroses seqüeles, com ella mateixa ha admès.
- «Vaig tenir pèrdua de memòria a curt i llarg termini
- Vaig perdre part de l’oïda esquerra
- Tenia problemes de tartamudesa
- No notava la cama esquerra, del maluc al genoll
- Vaig haver d’aprendre a caminar, llegir, parlar, escriure... Va ser com començar de zero».
TUMOR FIBRÓS: SÍMPTOMES I TRACTAMENT
Més de vint anys després, Sharon Stone s’enfronta a una nova clatellada de la seva salut: un tumor fibroide gros.
Com explica l’American Pregnancy Association, és un tumor benigne a l’úter i ,generalment, és comú entre les dones en edat fèrtil.
Els fibromes estan formats per cèl·lules musculars que creixen a la paret uterina, que està formada per tres capes (endometri, miometri i perimetri).
Aquest tipus de tumor no sol presentar símptomes. Tanmateix, hi ha senyals (que passen inadvertits) que podrien indicar que es pateix aquesta malaltia:
- Dismenorrea: menstruació molt abundant i dolorosa.
- Dolor durant les relacions sexuals.
- Infertilitat, avortaments múltiples (Stone ha confessat que al llarg de la seva vida ha patit nou avortaments espontanis) i part prematur.
- Dolor a la part baixa de l’esquena.
- Restrenyiment.
- Necessitat d’orinar sovint.
Tot i que no hi ha dades de la seva incidència, els fibromes uterins són bastant freqüents si bé, al no presentar símptomes, solen ser diagnosticats només durant un examen pelvià o una ecografia rutinària prenatal.
Segons la seva ubicació, hi ha dos tipus de tumors fibrosos:
- Intramurals, que creixen dins la paret muscular de l’úter.
- Submucosos, que sobresurten dins la cavitat de l’úter.
El tractament també depèn de la ubicació del tumor i la seva mida.
- Miomectomia. És un procediment quirúrgic per extirpar els fibromes uterins. Aquesta opció no compromet la fertilitat de la dona, per la qual cosa és recomanable per a les pacients que es volen quedar embarassades.
- Embolització. És un procediment mínimament invasiu que produeix una interrupció del flux sanguini del tumor. Està pensat per a les dones que no estan pensant en un futur embaràs.
- Miòlisi. Aquest tractament consisteix a encongir els fibromes a través d’una font de calor que fa servir descàrregues elèctriques. És una intervenció també mínimament invasiva, amb laparoscopi.
QUINES SÓN LES CAUSES?
Avui dia es desconeix quina és la causa dels fibromes uterins. No obstant, les hormones podrien ser les responsables de molts casos. Perquè l’estrogen i la progesterona, que són les encarregades d’ajudar al desenvolupament del revestiment uterí durant la menstruació, també estimulen el creixement d’aquests tumors.
SÓN PERILLOSOS?
Tot i que és un tumor benigne, pot comportar un risc per a la salut al disminuir considerablement el nombre de glòbuls vermells, i pot desencadenar en una anèmia. I aquesta malaltia sí que pot arribar a ser potencialment mortal si no es tracta a temps.
En les dones en edat fèrtil tampoc suposa un problema per quedar-se embarassades, tret que els fibromes siguin submucosos, que causen infertilitat o avortament espontani.
