Un equip internacional liderat per investigadors de la Fundació Pasqual Maragall ha corroborat, en un estudi amb una àmplia cohort i biomarcadors, la relació entre la mala qualitat del son i un risc més gran de desenvolupar Alzheimer en persones sense deteriorament cognitiu.
Els resultats de l’anàlisi, liderat pel Barcelonaβ Brain Research Center (BBRC) de la Fundació Pasqual Maragall, s’han publicat a la revista científica Brain Communications i poden ser rellevants per ajudar a definir teràpies futures.
La relació entre qualitat del son i Alzheimer ja s’havia estudiat en investigacions anteriors, però essencialment a partir de dades epidemiològiques –comparant les freqüències dels símptomes o les malalties– i sobre mostres de població petites.
Per a aquest estudi s’ha utilitzat la cohort més gran fins ara (l’estudi europeu de cohorts longitudinals per a prevenció de la demència per Alzheimer) i s’han afegit uns biomarcadors de líquid cefaloraquidi, que prediuen increments futurs de la patologia en persones sense símptomes identificables de la malaltia de l’Alzheimer.
Gràcies a aquestes dades, els investigadors han pogut validar la hipòtesi que la manca de son està associada amb aquests biomarcadors.
En concret, l’equip del BBRC, en col·laboració amb investigadors de la Universitat de Bristol (Regne Unit), ha analitzat les dades de 1.168 adults de més de 50 anys, incloent biomarcadors de la malaltia d’Alzheimer al líquid cefaloraquidi, rendiment cognitiu i qualitat del son.
«A través d’aquestes anàlisis, hem pogut estudiar associacions entre els principals biomarcadors de la malaltia de l’Alzheimer i diferents mesures de la qualitat del son, com ara la seva puntuació total, durada, eficiència i alteració», va destacar el doctor Oriol Grau, investigador del BBRC.
Mitjançant l’anàlisi de mostres de líquid cefaloraquidi de 332 participants preses a l’inici i després d’un període mitjà d’1,5 anys, els investigadors han pogut avaluar l’efecte de la qualitat del son inicial sobre el canvi als biomarcadors de la malaltia de l’Alzheimer al llarg del temps.
Menys de set hores
Entre altres troballes, s’ha demostrat que una durada curta del son, inferior a set hores, s’associa amb valors més alts de proteïnes tau, biomarcadors clau per mesurar el risc d’Alzheimer a la fase preclínica, és a dir, abans de l’aparició dels símptomes de la malaltia.
«Els nostres resultats reforcen encara més la hipòtesi que la interrupció del son pot representar un factor de risc per a la malaltia de l’Alzheimer», va destacar la també investigadora del BBRC Laura Stankeviciute.
«Per això, calen investigacions futures per provar l’eficàcia de les pràctiques preventives, dissenyades per millorar el son en les etapes presimptomàtiques de la malaltia, amb l’objectiu de reduir la patologia de la malaltia de l’alzheimer», va afegir.
