De Santa Clotilde i Santa Cristina

es autoritats, empresaris, gestors, etc., que el passat 30 de juny es varen acostar als lloretencs jardins de Santa Clotilde, van poder gaudir també de l'esplèndid aspecte que presenten els parterres i la rotonda del vial que condueix fins a la finca. Una explosió d' Agacanthus (liles i blancs) a la que personalment donaria el primer premi -de bellesa- en un hipotètic concurs entre les nombroses rotondes que hi ha entre Blanes, Lloret i la carretera que les comunica.

La delegació de representants polítics (un dels últims actes del cessat conseller Baiget) i empresarials, no va anar, però, a Santa Clotilde a veure plantes i flors. Hi van anar a signar un conveni a quatre bandes: Ajuntament, Generalitat, Patronat de Turisme de la Diputació i Mesa del Turisme. Un conveni, gràcies al qual Lloret de Mar rebrà 3,7 milions d'euros per desplegar un pla de reconversió. Un pla que té com a objectiu millorar infraestructures de tot tipus (públiques i privades) per seguir posicionant Lloret com a municipi capdavanter del turisme estatal i internacional. El que més m'ha cridat l'atenció de tot el que he escoltat sobre aquesta positiva notícia, és la voluntat d'entesa i col·laboració entre les dues parts: la institucional i la particular. No sempre ha estat així, ni ha estat tan clara. Ni en declaracions ni en fets. Massa sovint, els interessos d'una part dels empresaris lloretencs i la voluntat de l'administració, apostant per un creixement equilibrat, sostenible i de qualitat, han circulat per camins divergents. Ara sembla que aquest pla sumarà voluntats i esforços. Sens dubte, compta amb una dotació econòmica remarcable per concretar-lo. En dos o tres anys podríem veure resultats concrets i positius. Així sia!

Una mica enllà de Santa Clotilde, el paratge de Santa Cristina no ofereix rotondes d' Agacanthus però sí un aspecte cuidat, net, i polit (recinte i entorn). Fruit del bon treball de l'Obreria que, amb els ingressos que proporciona el pàrquing durant l'estiu, realitza tasques periòdiques de neteja i condicionament. Del tram Santa Cristina-Sant Francesc (Cala Bona) els en parlaré un altre dia. Perdut des de fa temps l'encant urbà de les dues viles, als lloretencs i, sobretot, als blanencs, aquests sis o set quilòmetres de franja costanera entre una vila i l'altra, representen el penúltim actiu «costabravenc» que ens queda.