Segueix-nos a les xarxes socials:

«MOI AUSSI»

Jo també. Jo també acuso. Jo també acuso que la segona destinació turística del país hagi estat deixada de la mà del Govern de la Generalitat. De tots, de tots els colors.

Jo també denuncio que aquest ofegament per omissió ens ha convertit en un poble pobre, deshabitat i ocupat, amb el seu únic negoci escanyat per la falta d'inversió pública i per la falta de recursos.

Jo també denuncio que el sector privat ha fet els deures que ha pogut, amb constants reinversions i millora d'establiments amb una despesa de més de 100 milions d'euros en els darrers anys i que l'administració, per la seva part, ha miratcap a unaltre costat.

Jo també acuso la demagògia d'alguns: el «macroprojecte» és la continuació de la C-32 de la qual disposen TOTS els municipis competidors de Lloret de Mar. Fins i tot Blanes! Jo també acuso la mentida que suposa defensar el 95% de l'autopista que ja està construïda i la vergonya aliena que fa oposar-se a la seva finalització quan en pengen projectes que podrien trencar la devastadora estacionalitzacióde Lloret de Mar i el seu entorn.

Jo també acuso els defensors dels arbres que ataquen les persones sense feina de Lloret de Mar i els ignoren. Que ignoren aquells que inverteixen en el poble arriscant els seus diners i aquells que defensen rondes nord per aquells que ja disposen d'autopista i ens la neguen a nosaltres.

Jo també acuso l'administració de no saber fer la seva feina a la primera i d'eternitzar la construcció de l'artèria imprescindible pel futur de Lloret de Mar.

Acuso els idealistes de segons quins partits que s'oposen de forma abrandada a la C-32, però que després reclamaran temporades llargues i sous «dignes» i reinversió, però que són incapaços de llegir que, o fem un pas endavant per millorar la mobilitat o el farem endarrere per confirmar la decadència del poble i la seva ruïna progressiva.

Acuso la inoperància pública i l'aprofitament de segons quins idealistes ben instal·lats que, amb tota seguretat, reclamen fonts d'energies renovables, però que, alhora, es converteixen amb el coronavirus del progrés: els NIMBY (not in my backyard).

I Lloret de Mar vol deixar de ser «backyard» per convertir-se de nou i amb orgull renovat, en punta de llança de la indústria turística. I això vol dir inversió i, que d'una vegada, se li presti l'atenció i els recursos que mereix.

Prou demagògia.

Prem per veure més contingut per a tu