El fotògraf català Alberto Polo inaugura demà a l’Espai 3r Esquerra de Girona l’exposició «Sota els marges», aquesta vegada allunyat del món del punk que ha retratat tantes vegades. Fotògraf com és, s’ha fet ell mateix la instantània que acompanya aquesta entrevista
Què s’hi troba a sota els marges?
Més coses de les que pensem. I amb això intento jugar en aquest diàleg que ha donat lloc a la mostra.
Vostè que ha fotografiat tantes vegades la cultura punk: no hi ha futur?
M’està deixant glaçat, amb aquestes preguntes (riu). De futur n’hi ha sempre, però certament, no hem de deixar de construir-lo. El que és segur, és que el futur no implica deixar-nos arrossegar.
Per on passa, doncs?
El futur passa per definit noves maneres de viure, i a vegades no són les més senzilles, ni les que ens volen imposar. Durant de la pandèmia que hem passat, tots ens fèiem grans promeses de canvi, i s’ha demostrat que estem caient ben de pressa en els mateixos errors. Faríem bé de plantejar-nos maneres de viure més socials, maneres que suposessin un canvi de debò.
Com és la foto de la Catalunya actual?
És la foto d’una Catalunya diversa. Potser en ser tan diversa, més que una foto és un collage de fotos. I totes aquestes fotos parlen entre elles. A més a més, segur que encara queda molta cosa -de nou- sota els marges.
Hi ha una Catalunya oculta?
Catalunya és molt més que allò que es veu a simple vista. Hi ha tot el que queda amagat, a l’ombra, que sembla que no té importància però hi és i té capacitat de transmetre. Ara bé, s’ha de saber trobar.
I aquesta foto de la Catalunya d’avui, és en color o en blanc i negre?
He, he, la resposta fàcil seria en blanc i negre, que és com solc fer fotos jo. Però com que algú podria interpretar-ho com una Catalunya trista i antiquada, que sigui una foto en color.
Si hagués de triar, què aniria a fotografiar: un «botellón» o el volcà de La Palma?
Les dues coses formen part de la realitat i poden explicar històries meravelloses.
Però ha de triar.
Mmm... fotografiar només el volcà, no, però si puc fotografiar també la gent que hi viu a prop, i transmetre històries a través d’elles... per què no? I els «botellons» ara mateix són polèmics, però també representen una reacció social a un fet actual.
Li agrada anar a buscar el perquè de tot, ja ho estic veient.
Potser sortint de la pandèmia, el jovent té una necessitat d’expressar-se. No és que hi estigui totalment d’acord, però és un fet que expressa moltes coses.
El mòbil va matar l’estrella de la fotografia?
No ho crec. Pot semblar que els mòbils i les noves tecnologies afavoreixen l’intrusisme, fins i tot generant figures com els influencers, alguns dels quals s‘acaben dedicant a la fotografia. O al periodisme, no?
Què m’ha d’explicar.
Però al final, aquestes eines són capaces de potenciar la nostra feina, també les podem fer servir nosaltres. El progrés és imparable, hem de jutjar cada cosa en el seu context. Si els fotògrafs professionals volem diferenciar-nos de la gent que fa fotos amb el mòbil, ens ho haurem de treballar més. I ja està.
Troba a faltar els carrets de fotografia?
No els trobo a faltar, perquè en tinc la casa plena (riu). Disparo molt en pel·lícula, de fet tot el que hi ha a la mostra que s’inaugura demà està disparat en pel·lícula. Menys algunes feines comercials que òbviament faig en digital, la resta ho faig en pel·lícula.
Què ha fotografiat ja, avui, tenint en compte que són les deu del matí?
Encara res. Seria molt fàcil que la primera foto la faci amb el mòbil, per enviar-li alguna cosa a la meva mare. O per recordar més tard alguna cosa que veig pel carrer.
Veig que s’ha pres al peu de la lletra el que em deia d’adaptar-se a les noves tecnologies.
És que la fotografia també serveix per això, per ajudar-nos a fer memòria.
