Es curiós com la gent que té per costum treballar, ahir ho feia amb tota normalitat, sense fer-se fotos per penjar-les a les xarxes dient «res a celebrar». Això queda per a alcaldes, regidors i Consell de Govern de la Generalitat, que després de fer-se la foto se’n tornen a disfrutar del llarg pont. Els treballadors de debò, ahir no van -no vam -tenir temps de fer-nos cap foto i a més treballaven -treballàvem- sense donar importància al fet que fos 12 d’octubre: és el que toca i punt. Quina sort, tenir temps de fer-se fotos per publicar a les xarxes i fer veure que treballes, pensàvem els treballadors autèntics, mentre escuràvem l’hora del cafè, a mig matí.

Periodistes, conductors d’autobús, metges, infermeres, policies, actors, taquillers d’espectacles, cuiners, escombriaires... I botiguers, que ahir era dia de portes obertes.

-Mal dia, avui, em penso que la gent no sap que els comerços obrim- comenta el propietari d’una botiga de moda, propera a la redacció del diari.

-Però es deu haver fet vostè una foto per demostrar que treballa, ja que ho fa el govern de Catalunya- li responc no sense sornegueria.

-Calla, calla, no em facis parlar.

I es queda a l’exterior de la botiga, a veure si entra algun client.

Dilluns sí, dilluns Girona va ser un eixam de vianants, molts d’ells vinguts d’altres províncies d’Espanya, aprofitant el pont. No eren pocs els que passaven quatre dies a la Costa Brava i van aprofitar el dia per a visitar la capital. Les botigues i restaurants del centre de la ciutat van estar plens durant pràcticament tota la jornada. Però això era dilluns, quan treballar no tenia mèrit, el dia de fer-se la foto per demostrar que el 12-O, res de res, era ahir. «Avui no hi ha res a celebrar», tuitava ben d’hora la portaveu de l’executiu català, imagino que per mostrar que els membres d’aquest s’havien reunit una estona. Els comerciants, els firaires del mercat, els pakistanesos del meu barri, els flequers i els empleats de clubs de carretera -en conec un, ens trobem al bar de sota a casa a l’hora d’esmorzar- complien ahir amb el seu deure, sense portaveu que ho proclamés als quatre vents. Igual que l’11-S. Igual que sempre.

I els cambrers, no oblidem els cambrers, que tampoc no tenen temps de fer-se fotos i anar tot seguit a passar el dia a la costa, com fan els catalans de debò. Ells no han sigut elegits per sufragi popular i tenen un contracte per complir. Els del bar Cuéllar, per exemple, que són hondurenys i alguna cosa tindran a dir sobre el 12 d’octubre.

-En nuestro país es un día festivo muy importante. Es el Día de la Raza.

-Coño, Gerardo, de la raza tampoco será, no te pases- contesto. -Y ponme un quinto, anda- afegeixo.

-Sí señor, Día de la Raza. Y allá, nos guste el gobierno o no, todos respetamos la bandera, no como aquí- reafirma en Gerardo tot servint-me la cervesa.