Mémora continua adaptant-se per la multiconfessionalitat en els seus tanatoris

Els ritus funeraris han anat de la ma de la nostra espècie ja des de la prehistòria. Cada cultura i cada religió ha implementat les seves pròpies costums. I, en l’actualitat, en societats obertes i multiculturals com la gironina han hagut de fer front a la necessitat de donar resposta a tot allò vinculat amb el procés de final de vida de les diferents creences religioses. Només a la província de Girona, segons les dades de l’IDESCAT, hi viuen 171.482 persones d’origen estranger. La primera comunitat seria la marroquina, seguida dels hondurenys, els romanesos i els ucraïnesos.

En aquest sentit, L’Associació d’Amics de la UNESCO pel Diàleg Interreligiós (AUDIR) ha treballat en els últims anys per atendre la pluralitat religiosa en el procés final de la vida. Primer ho va fer amb la guia d’atenció a pacients terminals d’altres religions i, més endavant, a l’any 2016, conjuntament amb Mémora i el Departament d’Assumptes Religiosos de la Generalitat de Catalunya van editar la guia “Duellum: no tan sols”, que aprofundeix en els rituals funeraris de les diferents comunitats religioses.

“És un instrument complementari que respon a una necessitat nova. Aquesta necessitat és la de garantir que cap ciutadà es quedi sense poder celebrar el traspàs d’un amic o d’un familiar per manca dels instruments i recursos que ofereixen les tradicions religioses i les conviccions no religioses per viure aquest moment amb prou qualitat humana i espiritual”, explica a la introducció de la guia Francesc Torradeflot, fundador d’Audir.

De quina religió són les cerimònies funeràries de Girona?

Quasi el 70% de les cerimònies son religioses i d’aquestes, el 96% són catòliques, seguides d’un 3% de la comunitat musulmana i un 1% que es reparteix entre la resta de creences religioses com serien el judaisme, els Testimonis de Jehovà o l’hinduisme. Aquesta nova realitat s’ha traslladat als tanatoris, que han hagut d’adaptar-se a les necessitats de les diferents comunitats religioses. Les cerimònies civils o laiques ja representen prop del 30% del total a Girona.

“Les nostres instal·lacions, dissenyades com a sales multiconfessionals, estan adaptades per a cobrir les peticions de les diverses comunitats religioses. En els darrers anys hem fet un gir important per adaptar els fèretres a les múltiples iconografies i també per facilitar el condicionament del cadàver, com per exemple, el ritual del rentat del cos segons la religió musulmana”, assegura Sergi Mulero, gerent de Mémora a Girona.

Com enterren els musulmans els seus difunts?

Els musulmans segueixen un ritual d’enterrament molt concret. El primer pas quan una persona mor és el rentat del cos. Un procediment de molt valor del que, normalment, s’encarreguen adults del mateix sexe de la família o la comunitat. Seguidament es prepara la vestimenta, i després d’unes pregaries, el cos s’enterra de cara a la Meca, sempre al terra i amb làpides sòbries. En cap cas es permet la cremació.

Per l’Islam el trànsit a la mort és un moment especialment important. Per aquest motiu és tan important tota la litúrgia des de que el difunt tanca els ulls fins que ja descansa al terra. En aquest sentit, Mémora disposa d’una sala de rentat i sala de pregàries al Tanatori del Gironès (Salt), al de Blanes i al de Palafrugell. I un oratori amb punts orientats a Roma, la Meca i Jerusalem al Tanatori de Girona.

Els rituals funeraris d’altres religions

El judaisme té un ritual que en el que la Jevrá Kadishá – la societat sagrada – hi juga un paper fonamental. Es tracta d’un grup format per voluntaris de la comunitat que acompanyen la família i el difunt en tot el procés. S’encarreguen del rentat ritual (Taharah) i de vestir la persona difunta. El cos mai ha de quedar en soledat i sempre s’ha de quedar una persona adulta. El fèretre no s’obre i l’enterrament es produeix 24 hores després de la mort. Tampoc admet cremació.

Els que sí que cremen els cossos són els budistes i els hindús. En el primer cas el cos es toca mínimament i s’ha de vetllar mínim durant 72 hores. Pel que fa a l’hinduisme els temps de vetlla es redueixen a les 8 hores. “El final de la vida és probablement un dels moments més íntims de la persona, perquè emergeix amb força la seva religiositat o aquelles conviccions i pensaments més profunds”, asseguren des de Mémora, recordant la importància dels rituals en aquest moment.

La repatriació al país d’origen

En l’actualitat, Girona no disposa encara d’espais dedicats als musulmans als seus cementiris. El passat mes de març, la Junta de Govern Local, va donar un pas més per la construcció de deu tombes adaptades al ritus islàmic al Cementiri Nou de Girona. Aquest fet fa que bona part de les famílies musulmanes optin per l’opció de la repatriació al seu país d’origen.

Hi ha serveis i plataformes internacionals que garanteixen totes les gestions i tràmits necessaris per repatriar els difunts. En aquest cas, des de Mémora International s’encarrega de la recollida i trasllat, la reserva del vol o el transport per carretera. L’empresa funerària té contacte amb consolats i associacions amb els principals països de destí com són el Marroc, França i Gàmbia.