Les autoritats australianes van començar aquest dilluns a revisar el cas de Kathleen Folbigg, qui va ser condemnada en 2003 per la mort dels seus quatre bebès, després que un grup de científics indiqués la possibilitat que aquestes defuncions es deguin a una rara mutació genètica.

Durant una vista inicial celebrada avui en el departament de Justícia de l'estat australià de Nova Gal·les del Sud, l'advocada Sophie Callan, qui assisteix en la recerca, va precisar que han "sorgit nous descobriments" en referència a les morts de Caleb, Patrick, Sarah i Laura -els quatre bebès de Folbigg- quan tenien entre 19 dies i 18 mesos entre 1989 i 1999.

La lletrada va avançar que els decessos podrien deure's a causes genètiques tal com va concloure un equip de científics, coordinat per la immunòloga espanyola Carola García de Vinuesa i liderat pel danès Michael Toft Overgaard, en 2020.

La recerca científica, publicada en la revista especialitzada "Europace", de l'Associació Europea de Cardiologia, vincula una mutació genètica (CALM2) de dues filles de Folbigg amb la mort sobtada cardíaca.

"Aquesta variant que ha estat trobada en la senyora Folbigg i en les seves dues filles, Sarah i Laura, és d'especial rellevància en l'actualitat", va precisar Callen.

A més, l'estudi, conformat per un equip internacional de 27 científics, va constatar que els nens portaven variants rares d'un gen que mata a rosegadors per atacs epilèptics.

"Seria incorrecte que la recerca se centrés només en les proves que van a la variant genètica", va admetre Callen davant aquesta recerca que abordarà fins al 26 de novembre les evidències sobre les mutacions i les fallades cardíaques.

Posteriorment, entre el 13 i el 25 de febrer del pròxim any, s'analitzaran temes psicològics, psiquiàtrics i examinarà els diaris de l'acusada, qui presumptament tenia una "tendència a estressar-se o perdre la paciència", segons va manifestar Callen.

El cas va ser reobert arran d'una carta enviada el març de 2021 per un centenar de científics -inclosos dos Premis Nobel- per a sol·licitar l'indult i l'alliberament immediat de l'australiana a la governadora general de Nova Gal·les del Sud, Margaret Beazley.

Folbigg, que va arribar a ser considerada "la pitjor assassina en sèrie d'Austràlia", va anar inicialment condemnada a quaranta anys de presó per l'assassinat de tres dels seus fills i l'homicidi involuntari del quart, encara que després va aconseguir en virtut d'una apel·lació que li reduïssin la pena a trenta anys.

Folbigg, qui ha presentat dues apel·lacions (2005 i 2021) i ha tingut una revisió judicial del seu cas entre 2018 i 2019 que va mantenir la sentència, defensa la seva innocència i assegura que els seus fills van morir per causes naturals en la localitat de Hunter Valley, a uns 120 quilòmetres al nord de Sídney.

Tots els bebès estaven malalts amb diferents malalties: el primer, Caleb, amb laringomalàcia; el segon, Patrick, tenia una epilèpsia molt severa, amb ceguesa (va morir d'atac epilèptic), mentre que Sarah estava prenent antibiòtics per infecció respiratòria i a Laura, que havia tingut febre, va sofrir una miocarditis.