Els ponts de Girona s'estan convertint cada vegada més en el refugi de persones que no tenen casa. L'estereotip s'ha fet més veraç que mai. A sota de tres ponts del riu Ter s'hi poden comptar fins a deu persones. Cadascun dels tres llocs, concebuts de diferent manera.

Crida molt l'atenció un petit campament que quatre persones han aixecat al costat del pont de l'avinguda de França. Està en un descampat al costat d'una zona de passeig força transitada.

Des de fora sembla brut i ?desorganitzat. Han aprofitat una antiga construcció amb una paret d'un metre d'alçada i una porta de ferro al costat d'un talús per convertir-lo en el seu espai on refugiar-se. Un cop a dins hi ha cert ordre. Hi ha paraigües que serveixen de sostre i pancartes d'un establiment comercial que fan la funció de paret. Una barraca a cada costat (fetes amb tota mena de materials que els quatre "habitants" han trobat pel carrer o al costat dels contenidors), una zona on seure entorn d'una taula i un racó on fer-hi foc per si poden cuinar alguna cosa. O per escalfar-se. Els quatre "sense sostre" van venir del Marroc ja fa anys. Tots han topat amb la mateixa història. Treballaven al camp, però s'han quedat sense feina i sense casa. Aspiren a tornar a treballar, per tenir diners, ajudar les seves famílies i poder viure en un habitatge digne. Hi són pràcticament només al vespre perquè de dia són buscant feina o demanant diners pel carrer. Sabent que el lloc no és l'idoni. De fet, la policia hi ha anat diverses vegades en quatre mesos. "Ens controlen, però ens hi deixen estar si ho tenim net i no fem res dolent", assegura Elarbi, un marroquí de 36 anys. És el primer que arriba al campament, a les nou del vespre d'un dia qualsevol després de caminar per Girona i preguntar a alguns llocs si necessitaven alguna persona per treballar.

Al pont de la Barca, just a sota la plataforma, hi ha un grapat de cartrons. Després d'un crit, un home d'aspecte abandonat aixeca el cap. Es diu Francisco i se'l veu desmemoriat i mig absent voluntàriament. Explica que va néixer a la Bisbal d'Empordà i va treballar en un hotel de la Costa Brava, fa anys. El municipi exacte no el recorda o no el vol recordar. El mateix succeeix amb la seva família. Es passa moltes hores en aquest indret i rebutja la intenció d'anar a buscar feina o menjar a La Sopa. Es dedica a sobreviure i pràcticament mai demana diners als vianants. Els aliments els agafa del Mercat Municipal del Lleó, quan les parades de l'exterior marxen. Juntament amb altres persones espera l'hora per poder agafar el menjar que ningú vol i que a ell li permetrà omplir l'estómac un dia més.

Al pont de Fontajau hi ha dues persones en un costat del riu i tres més a l'altre costat. Han començat a "moblar" la seva zona. Un detall que indica que preveuen haver-hi de passar molt de temps. Hi ha mantes i matalassos per dormir, fils per estendre la roba i unes fustes on hi ha diferents fruites, pots, olles i ampolles d'aigua, la majoria buides. També hi ha algun ?seient, però normalment fan servir les pedres del riu. El que anteriorment era esporàdic (viure sota un pont) s'ha convertit en habitual i ara alguns s'hi han fet la seva "casa".

Altres indigents, sobretot a l'hivern, busquen refugi en caixers o en qualsevol altre indret on poder amagar-se del fred o la pluja. Els serveis socials els intenten ajudar, però n'hi ha que no es deixen perquè prefereixen seguir fent la seva o perquè no volen deixar la seva dependècia (normalment alcohol), com se'ls exigeix. També hi ha els qui viuen literalment sota un pont. Cada cop més. Abans se'n podia veure sota la plaça Catalunya. Algun cop, fins i tot, amb el matalàs al forat de sortida al riu Onyar d'un col·lector d'aigua.

De fet, Serveis Socials de Girona adverteixen des de fa temps de l'increment de persones que han de viure al carrer perquè no tenen recursos econòmics, normalment combinats amb problemes de socialització o algun tipus de dependència. En poc més d'un any s'ha passat de tenir comptabilitzades una vuitantena de persones "sense sostre" a més de dues-centes. Algunes dormen al centre d'acolliment La Sopa. Però el nombre de llits és finit i no s'hi pot estar permanentment. Molts dormen on poden.