06 de juny de 2010
06.06.2010

D'una petita oficina de Ribes de Freser a la gran Banca Catalana

Des del Ripollès, el banquer Salvador Carrera i Fillet va impulsar la primera gran banca gironina del segle XX: Banca Carrera, posteriorment convertida en Banc de Girona, amb onze sucursals. A finals de 1975, va acabar essent absorbida per la gran Banca Catalana.

06.06.2010 | 02:00
L´oficina del Banc de Girona, ja absorbit per Banca Catalana, a Cassà.

E

ls orígens del primer banc modern gironí es troben a Ribes de Freser i les seves rodalies, és a dir, el Ripollès industrial. Allà, Salvador Carrera i Fillet va començar a desenvolupar-hi activitats bancàries l'any 1929: des de canvi de fomenda fins a cobrament d'efectes, operacions d'intermediació o representacions locals d'empreses d'assegurances, entre altres. El 20 de maig de 1947, Carrera va presentar la sol·licitud d'inscripció com a banquer, i va obtenir la llicència a principis de l'any següent. La va exercir, en solitari, fins el 1966.El 18 de gener de 1967, Carrera va decidir anar un pas més enllà i es va constituir com a societat anònima amb el nom de Banca Carrera. El 1970 va inaugurar a Girona la seva nova seu central, que provisionalment es va ubicar a la carretera de Barcelona però que més endavant es traslladaria a la plaça Marquès de Camps, on s'ubicaven la majoria d'entitats bancàries de l'època. El president del consell d'administarció va ser el mateix Salvador Carrera, mentre que el seu secretari d'administració era Higini Torras Magem, futur fundador del fallit Banc dels Pirineus. Dos anys més tard, Banca Carrera va fer un nou salt endavant i, el 18 d'abril de 1972, va obrir la porta a l'entrada d'accionistes aliens a la família i es va convertir en el Banc de Girona. Després d'una ràpida expansió, va arribar a comptar amb 11 sucursals arreu de les comarques gironines, però va acabar entrant en crisi i a finals de 1975 va ser absorbit per Banca Catalana. L'absorció es va produir quan el banc es trobava en ple procés d'expansió i alhora es començaven a fer sentir els efectes d'una crisi econòmica internacional. A més, les lluites internes entre els diferents grups dins del consell d'administració tampoc van ajudar a redreçar la situació. Després de la integració a Banca Catalana, l'oficina de Marquès de Camps va mantenir el seu nom fins que la Banca March la va comprar.
L'origen de Banca Catalana, curiosament, també era gironí. La seva història comença el 18 de març de 1959, quan un grup d'accionistes encapçalats per Jordi Pujol van adquirir les 400 accions que integraven el capital social de la Banca Dorca d'Olot (nascuda el 1904). Amb la compra per part dels nous promotors, es va ampliar el capital i la seu es va traslladar a Barcelona, des d'on es va formar un gran grup bancari. Banca Catalana va arribar a Girona l'any 1966, quan va obrir una oficina al carrer Álvarez de Castro. Més endavant, incorporaria com a sucursals les oficines absorbides de Banc de Girona. Pujol es va desvincular de la banca l'any 1977 per dedicar-se a la política.
El 1981, Banca Catalana estava en bona situació, però després de diferents rumors entorn als seus problemes patrimonials i de liquiditat, l'abril de 1982 la gent va començar a retirar els diners, la qual cosa va fer que acabés al Fons de Garantia de dipòsits. A l'octubre, quan es va fer patent la fallida que va obligar a intervenir el Banc d'Espanya, els seus deutes eren de 130.000 milions de pessetes. El maig de 1984, la Fiscalia va presentar una querella contra 25 alts càrrecs, inclòs Jordi Pujol, que llavors ja era president de la Generalitat i estava a punt de ser reescollit. Els fiscals Carlos Jiménez Villarejo i José María Mena van acusar-los de presumptes delictes d'apropiació indeguda, falsedat de document públic i mercantil i maquinació per alterar el preu de les coses, però el Ple de l'Audiència va acabar considerant que no hi havia indicis d'actes criminals.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook