03 de març de 2013
03.03.2013

L'Olot per dos omple a vessar els carrers, els restaurants i els hostals

Milers de persones arriben a la ciutat atretes per una oferta gastronòmica a meitat de preu

03.03.2013 | 08:35
L'Olot per dos omple a vessar els carrers, els restaurants i els hostals

Dins dels restaurants no s'hi cabia i al carrer costava caminar. Són els primers resultats de l'Olot per dos, que avui perdura. És a dir, el gaudi dels atractius gastronòmics, paisatgístics i culturals d'Olot a meitat de preu. Degustar la cuina que fan els establiments olotins va ser l'incentiu que els visitants que ahir es passejaven per Olot somrients al·legaven a peu de carrer. De passada volien gaudir del paisatge volcànic i verd, dels edificis històrics, i de les fonts. Però somreien i al final deien el nom d'un restaurant, que ja coneixien de testimonis.
Així, ahir, va quedar constatat que l'esforç dels professionals dels fogons és just i suficient per omplir els carrers d'Olot en un dia de febrer. "Encara lluny de Setmana Santa, a més distància de l'estiu i fora de la tardor", deia la responsable de l'Oficina de Turisme, ubicada dins les parets austeres i fredes de l'Hospici. Afegia: "Hem fet un 60% més d'atencions que en qualsevol dissabte de febrer". La pràctica totalitat dels visitants va indicar a les hostesses que era a Olot per motiu de la promoció Olot per dos. I, que volien plats a base de carn de perdiu, conill o cabirol. Menges preparades amb ceba, tòfona negra, bolets, i amanides amb olis de l'Empordà.

Tapes i futbol
Per preparar el cos de cara a tan extraordinaris plaers encara hi havia una altra oferta gastronòmica. Era la dels bars que venien les tapes a meitat de preu. Tapes a meitat de preu en un dia que tornava a enfrontar el Barça i el Madrid. El partit, durant una estona, va evitar que els carrers quedessin atapeïts, però un cop va haver acabat, el centre d'Olot estava ple.
Era el que volien els botiguers que van treure el gènere al carrer. Roba, perfums, material per ressaltar la bellesa femenina, sabates i petits electrodomèstics era el gènere que s'oferia a preus reduïts i a peu de carrer.
Des de fa anys, la promoció de la tradició culinària olotina ha estat un repte pel gremi de restauradors. Primer van crear la denominació cuina volcànica que va ser escrita per Domènec Moli. La cuina volcànica és una hereva dels estofats (carn cuinada amb vi vinagre i espècies). Són els guisats que van provocar enveja a Josep Pla. Desig d'un impossible tan gran com era assaborir els estofats de la Catalunya de tracció animal del final del XIX feia pensar l'escriptor de Palafrugell.
En la nit del temps perdut ha quedat per sempre aquella Catalunya on tot era natural. Això no obstant, a Olot ha perdurat la dèria pels orígens. Tornar a cultivar el fajol, conrear els horts. És a dir, potenciar els productes del territori per retornar els sabors naturals en base a la feina ben feta.
Qualitats per les quals els cuiners olotins porten dècades d'esforç constant. Així, han aparegut valors com Fina Puidevall (restaurant les Cols), Gerard Xifra (la Quinta Justa) o el mediàtic Pep Nogué. Professionals que al segle XXI han retornat al món els plaers culinaris que Josep Pla considerava fosos per la mecanització i la massificació del segle XX.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook