L'Acció dels Cristians per l'Abolició de la Tortura (ACAT), juntament amb l'Associació Memòria contra la Tortura i Justícia i Pau, han presentat a Girona el Protocol d'Istanbul, un manual per investigar i documentar la tortura.

Sorprèn, a priori, que la tortura sigui un mètode vigent en molts països.

Sembla impossible. El Comitè de Drets Humans de l'ONU ha publicat un informe en què deixa palès que la tortura és una assignatura pendent a l'Estat Espanyol. Entenem per tortura tot acte pel qual un funcionari públic, o altra persona per instigació seva, infligeixi intencionadament a una persona penes o sofriments greus, físics o mentals, per obtenir, d'ella, o d'un tercer, informació o confessió. Castigar-la per un acte comès, o que se sospiti. O d'intimidar aquesta persona o d'altres del seu entorn.

Qui tortura a Girona, a Catalunya?

"La tortura a l'Estat Espanyol: Informe 2007" reflecteix 144 denúncies a Catalunya. Setanta-dues eren contra els Mossos d'Esquadra, 47 contra les policies locals i 22 contra funcionaris de presons. La mitjana estatal de denúncies és 1,63 per cada cent mil habitants. Catalunya ho supera i arriba al 2,27.

Qui genera més denúncies?

Destacaria membres de moviments socials alternatius, immigrants i presos.

Cas denunciat, com s'assegura la imparcialitat en la investigació?

És un dels punts febles que, fins ara, ha existit. El Protocol d'Istanbul vol ser una eina eficaç. Els Mossos d'Esquadra tenen un Comitè d'Ètica. Però hem de ser la societat civil que estigui alerta i denunciï, amb imparcialitat i fermesa, els abusos dels cossos de seguretat.

La immigració és un dels col·lectius més afectats per ser vulnerable?

Segons l'informe abans esmentat, prop del 15% de les tortures són per a persones immigrants.

Vostès pressionen les administracions. I viceversa?

L'ACAT forma part d'una federació internacional i treballem en xarxa. Denunciem, mitjançant cartes, les violacions dels Drets Humans que es cometen a casa nostra i en altres països. El Projecte de Llei del Síndic de Greuges assumirà, per primer cop, les competències per prevenir la tortura, i dels tractes o penes cruels als llocs amb persones privades de llibertat. Confiem que sigui un pas endavant per part de l'administració catalana.

En qualsevol cas, és invàlida la tortura i la pena de mort?

Llocs on la tortura i la pena de mort són vigents no són més segurs.

L'amenaça de terrorisme podria fer créixer els casos de violació dels drets humans?

Sí. L'amenaça terrorista genera por, que ens porta a actuar de forma més defensiva o agressiva.

Hi ha gent que, davant casos flagrants, demana mà dura contra delinqüents i criminals.

Està demostrat que les mesures repressives generen odi i desconfiança. Això no treu que s'ha de fer justícia i fer complir les penes. Però, precisament, els responsables de la seguretat i la justícia han de ser molt escrupolosos a fer servir els poders que la societat els ha confiat.