Pablo Cotarelo participa en diferents moviments ecologistes i és el responsable de l'àrea de Canvi Climàtic de la confederació Ecologistas en acción. Ahir va parlar a Girona sobre els efectes del canvi climàtic en la població i les alternatives d'acció a les ciutats.

Els ecologistes ens volen fer tornar a l'època de les cavernes?

Al contrari. La idea és prevenir per no veure'ns abocats a un conflicte de dimensions incontrolables que ens redueixi a unes condicions de vida precàries.

Què importa el que pugui fer algú individualment en favor de l'ecologia si després un tsunami es carrega una central nuclear?

Deia Gandhi que allò que fem, per petit que sembli, és necessari. Més enllà de plantejaments personals i humanistes, hi ha una part de l'acció individual -canvi d'hàbits, etc.- que és necessària. Però no és suficient, evidentment. És necessària una acció col·lectiva.

Però catàstrofes com aquesta poden comportar una actitud passiva, de dir "el que jo faci no serveix de res".

També ens fa veure la nostra responsabilitat sobre la planificació del nostre futur. Als diferents països o regions del món es prenen unes decisions o unes altres depenent de les opinions i les accions -tant individuals com col·lectives- de la societat.

Anem a mesures concretes: prohibiria l'aire condicionat?

Almenys s'hauria de legislar. Està clar que l'aire condicionat en determinats llocs i moments és totalment innecessari. Els nostres avis vivien sense i no tenien cap problema, malgrat unes condicions de treball més dures que les actuals.

Però no diuen que les culpables del canvi climàtic són les vaques, per fer pets a l'atmosfera?

He, he, algunes informacions espectaculars tenen molt poc rigor. És cert que una part de l'efecte hivernacle el causa la ramaderia, però la major part prové dels usos de l'energia.

Un científic deia aquest dia que tan exagerats són els negacionistes del canvi climàtic com els catastrofistes.

La ciència és molt clara. L'estudi de l'ONU, fet per més de 500 científics, estableix uns criteris molt clars i precisos. No sé si és catastrofisme, però és la realitat. Igual que la realitat de l'energia nuclear és que ens ha sigut imposada i en recollim els resultats en successos com el de Japó.

Tan creïble és Al Gore com Jiménez Losantos?

Tots dos són transmissors d'opinions i cadascú té uns interessos aldarrere. Però són força més perversos els de Losantos.

En canvi Aznar sembla haver caigut del cavall negacionista.

El que fa Aznar és mirar de treure beneficis del canvi climàtic, ara que el veu irreversible. El pastís de les energies revovables és cada cop més gros.

Hi haurà guerres provocades pel canvi climàtic?

Ja n'hi ha. Darrere quasi totes les ?guerres del darrer segle hi havia lluita pels recursos. Però és que els propers anys el canvi climàtic reduirà l'accés a l'alimentació i a l'aigua en moltes zones, per tant el risc de conflictes bèl·lics creixerà, no hi ha dubte.