04 de desembre de 2011
04.12.2011
Miquel Casals

"Som la generació més ben preparada i la que menys oportunitats laborals està tenint"

04.12.2011 | 01:00
"Som la generació més ben preparada i la que menys oportunitats laborals està tenint"

Miquel Casals (Girona, 1986) està nominat per segona vegada al premi al Millor Còmic On Line d'Espanya, en aquesta ocasió per la tira Con dos tacones, on descriu la vida de quatre noies del que s'ha anomenat Generació Y. Casals ja és a Madrid, on avui lliuren els premis

La Generació X ja ha passat a la història?
És una simple qüestió cronològica, es considera Generació X els nascuts fins a començaments dels anys 80. Són maneres d'englobar unes persones d'una mateixa generació i - es suposa- amb similar manera de pensar. Les meves protagonistes són de la Generació Y, nascudes entre 1982 i1994, com jo.
La Generació Z truca a la porta?
No ho sé, però de moment els de la Generació Y som una mica una generació perduda, perquè som el grup més ben preparat acadèmicament però la que menys oportunitats laborals està tenint. Això és el que passa a les protagonistes de Con dos tacones.
Com són les noies de la Generació Y que habiten les seves vinyetes?
Són quatre, i molt diferents entre elles però comparteixen uns trets: són rebels i inconformistes davant la situació que els ha tocat viure. En les tires coneixem la seva manera d'enfrontar-se a aquesta societat i la seva relació amb l'amor, el sexe i... i tot en general. Això sí, sempre amb un toc d'humor.
Coneix moltes noies com les que descriu?
Bé, doncs... són les meves amigues, les noies que conec. Agafo les seves històries i les reflecteixo, algunes perquè me les expliquen i d'altres perquè les prenc sense que se n'adonin (riu). Força històries de Con dos tacones són anècdotes reals d'amigues meves.
Cap d'elles li ha retirat la paraula per sentir-se massa identificada?
De moment no, tot al contrari, em demanen que faci tires sobre coses que els passen. Els agrada, els agrada. Home, les dibuixo molt mones, eh?
Ara que no ens senten: millor del que són en realitat?
Mmm, no costa gens dibuixar-les maques. La veritat és que queden bé.
Té llista d'espera de gent que vol sortir a Con dos tacones?
Doncs sí, perquè sempre que he de crear un personatge m'inspiro per dibuixar-lo en algú que conec. I realment hi ha llista d'espera (riu), de gent que em diu: "a veure si m'hi treus". Però clar, no els puc treure perquè sí, sinó quan necessiti el personatge.
És fàcil entrar en el cervell femení?
És un cervell complicat. Habitualment, l'humor femení que es fa no agrada als homes, i jo intento fer-lo diferent, perquè també puguin gaudir-ne. Per tant, més que entrar en el seu cervell potser reflecteixo com m'agrada a mi que siguin elles.
Vostè treballa on line. Viu un moment difícil el còmic en paper?
El paper està perdent força. Però a mi m'agrada aquesta part de l'olor del paper, de la impremta... el que ha sigut sempre el còmic, vaja. No crec que desaparegui
Mortadel·lo o Tintín?
Mortadel·lo! Tot ho he après de Francisco Ibáñez. Si no fos per ell, segurament jo no seria dibuixant.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook