Reconeguda internacionalment, Alba Sarraute és la imatge de la XVII edició de la Fira del Circ al Carrer de la Bisbal (Premi Nacional de Cultura 2012), que comença avui i dura fins diumenge. Representant del circ català més contemporani, Sarraute ha actuat arreu del món
Darrerament l'ofici de pallasso té més competència que mai?
Si es refereix als polítics, és tot el contrtari. Els polítics juguen a la mentida i els pallassos juguem a la veritat.
Però Déu n'hi do, el riure que fan.
A mi no me'n fa gaire, la veritat.
Sí, de fet, hi ha qui plora veient-los. A vostè se li ha posat mai un nen del públic a plorar?
Sí, i tant, els nens són molts especials, mai saps per on els has d'agafar. A més, jo no sóc una pallassa de nens.
Tal com pinta la cosa aviat se li posaran els adults, a plorar?
Esperem que no, esperem que el circ els faci somiar. I que doni prou força a la gent per fer fora els polítics que no serveixen i comencem a fer el canvi. Un canvi que ha de començar en cadascun de nosaltres a l'hora de votar, perquè les majories i les majories absolutes hi són pels vots del poble. Qui té la veu és el poble, i avui sembla que tot ho hagin de dir els polítics.
Queden motius per somriure?
Oh, i tant, mentre surti el sol cada dia ja en tenim un motiu. A més el somriure és una moneda de canvi per compartir a la vida. Que som molts i l'hem de compartir.
Per això estaven tan alegres els diputats populars després d'aprovar la dures retallades?
He, he, perquè tenen aquesta estratègia d'entre ells de riure i aplaudir per enganyar el poble. I realment es pensen que ens enganyen! Però nosaltres no tenim per què seguir-los el joc.
Entre els altres pallassos, els que fan riure, hi ha masclisme? Ho dic perquè no sol haver-hi dones.
No, gens de masclisme. El món del circ és més aviat un món anarquista, que intenta viure en pau enmig del caos.
No coneix estructures socials ni jeràrquiques. I intenta que el públic també se senti així.
Ha hagut de fer riure la gent tenint ganes plorar?
Alguna vegada sí, tenia ganes de plorar... i he acabat rient jo amb el públic.
Per fer de clown al carrer de Barcelona calen permisos i papers. La civilització era això?
Si els polítics creuen que això és una cosa que s'ha de controlar, potser millor marxar de la civilització
Avui més que mai la vida és un circ?
La vida sempre ha sigut un circ, en el sentit que cal tirar endavant i vèncer els obstacles. I sobretot no plorar. Els acròbates ens fem un tip de caure per aprendre a fer salts mortals. Anem repetint fins que ens en sortim. Si l'actual sistema polític no funciona, que caigui i tornarem a començar.
A qui li estamparia per la cara el famós pastís dels pallassos?
Al votant, al que vota aquests que ens havien dit que salvarien el vaixell i s'està enfonsant igual. I a tots aquests que es pensen que enganyant-nos guanyaran.
