Espanya ha estat a punt de fer fallida. L'afirmació té una dimensió si la diu el cap de l'oposició i una de molt diferent si forma part d'un reconeixement en forma d'autohomenatge que es fa el president espanyol. Fa una setmana Rajoy començava la precampanya de les eleccions andaluses dient que ho ha passat molt malament durant la crisi. Ahir va pujar a la tribuna del Congrés per dir que el millor que ha fet aquesta legislatura ha estat no demanar el rescat de l'economia. Rajoy dóna la raó als seus crítics quan presumeix del que no ha fet. El president del Govern espanyol va sentenciar que ja s'ha acabat el malson després que l'Estat s'hagi rescatat a si mateix i que hagi començat la recuperació econòmica. Tant es així que no es va estar de presumir d'haver creat un milió de llocs de treball en els dos últims exercicis i de pronosticar un ritme de creixement de mig milió de noves ocupacions cada any en el futur més immediat. El debat es va situar en la controvèrsia que si han estat les classes mitjanes les que han pagat un preu més alt en aquesta crisi, aquestes haurien de ser ara les que rebessin un retorn proporcional al seu esforç. Tot i que les mesures anunciades ahir van en aquesta línia, la resta de grups qüestionen que siguin prou i suficientment efectives. Però el pitjor que els podria passar als diputats, a tots, és que la majoria de ciutadans pensi que la seva prosperitat personal no està relacionada amb les decisions que prenguin o amb les que es deixin de prendre. Potser prendre aquesta consciència sigui la que ens doni la veritable sensació d'haver despertat finalment d'un malson.
