S'acaba de publicar un assaig que segur s'ha convertit en un llibre de referència dels líders dels partits que participen en la cursa electoral cap al 20 de desembre. El seu títol, Comú, és al·lusiu a la revolució que els seus autors, Pierre Dardot (filòsof) i Christian Laval (sociòleg), albiren per a les properes dècades, basada en tot allò que ens és comú en oposició als sistemes polítics captius del capitalisme. «Comú» és el terme central d'una política que permet superar les contradiccions del sistema del segle XX fonamentades sobre els binomis esquerra/dreta/ i mercat públic/privat. El llibre està essent objecte de debats a França o a Itàlia i, segurament al nostre país ja fa uns mesos va esdevenir un model per construir els nous relats que han dut les alcaldesses de Madrid i Barcelona al poder municipal. Manuela Carmena va prometre el càrrec amb la fórmula Omnia sunt communia (tot és comú) i Ada Colau va deixar de ser la cara visible de la PAH per ocupar l'alcaldia de la Ciutat Comtal, de la mà d'una coalició de grups socials amb el nom «en Co?mú». En essència, els autors del llibre pronostiquen que una nova forma de concebre la política i la missió d'aquells que la fan està emergint amb tal força que acabarà imposant-se almenys en les societats occidentals. Diuen que es configuren formes democràtiques noves que aspiren a prendre el relleu, mitjançant una més activa participació ciutadana, de la representació política, tan propensa a la corrupció i en el millor del casos a tenir cura dels seus propis interessos. Una alternativa que uneix la indispensable lluita anticapitalista amb una ecologia política sobre la base d'allò que compartim i tenim en comú. Comunitat i comunicació.
