la Terra és el tercer planeta en distància respecte al Sol. L'escorça terrestre es divideix en plaques tectòniques, damunt les quals naveguen oceans i continents. Formacions muntanyoses s'eleven més amunt d'on passen habitualment els grans avions comercials, hi ha rius cabalosos que semblen mars i grans ciutats d'acer i formigó on formigueja incessantment la raça humana.
Diuen que la intel·ligència d'una formiga és l'equivalent a una neurona humana, i, si sabem que en necessitem més de 100.000 milions per començar a desenvolupar el nostre cervell en el moment de néixer, podrem comparar una magnitud amb l'altra. Així i tot cada formiga és indispensable per conformar un formiguer, ?igual que cada bri de sorra és necessari per configurar una platja.
Els humans a vegades ens sentim com aquestes formiguetes i ens passegem per la part abastable del nostre territori com si una comarca fos tot l'univers conegut, com si el sol només brillés damunt nostre i com si el foc que encenem per escalfar-nos durant la nit fos una llumenera inesgotable. I, tanmateix, la humanitat ha arribat on és gràcies a aquests petits punts de llum en la foscor, gràcies al blat que ha madurat en els racons més ignots del planeta.
Som el tot i la part, som l'oceà i el rierol, som el continent i la contrada, però no ho som a la vegada, perquè per pertànyer al «tot» abans hem de saber ser del territori, hem de conèixer les coordenades on ens ha tocat o hem decidit viure. I per fer-ho no hi ha altre remei que caminar incansablement, com formiguetes minúscules entre boscos de molsa.
