Els penan són un poble indígena de Borneo, nòmades que viuen entre l'estat de Sarawak i Brunei. Fins fa 50 anys no paraven mai en un mateix indret i vivien exclusivament de la recol·lecció de fruits del bosc i de la cacera. Els penan són coneguts pel «molong», un terme que significa«no prenguis mai més del necessari».
En la seva parla, ara en perill d'extinció com ells mateixos, la majoria dels mots no tenen equivalent en altres llengües, són com relíquies d'un passat prehistòric. Noms de plantes, d'esperits del bosc i d'animals, colors, matisos, sentiments que reflecteixen la seva història i la seva cultura. El lingüista Ian MacKenzie ha recollit més de 150.000 mots i locucions que també ens han d'ajudar a comprendre els nostres orígens, els d'abans de la revolució agrícola. Però, com en totes les coses, tant en podem aprendre pel que hi ha com pel que manca. Evidentment en la seva parla no s'hi recullen els mots moderns, els que tots podem intuir que la civilització ha anat introduint de mica en mica en el nostre vocabulari, però el més extraordinari de tot és que en la llengua penan no existeix una paraula que defineixi el concepte de temps.
Els penan viuen estrictament fora del temps. El passat i el futur són coses que ells no poden entendre, o que no entenen de la mateixa manera que ho fem nosaltres. El vocabulari de cada llengua reflecteix la cultura del poble que la parla, però en aquest cas no és només una curiositat folklòrica, perquè els penan són el reflex de tot allò que érem nosaltres fa 10.000 anys, de quan encara no havíem inventat el temps.
