A aquestes altures de segle podem dir que la globalització és imparable. I també podem dir que a la gent comuna i corrent no ens ha anat precisament bé. Hem perdut indústria, hem perdut teixit productiu i no sembla que ens quedin gaires possibilitats ni tan sols de consumir els productes que produïm. Dels pagesos se n´ha parlat molt. El recent desaparegut John Berger els va dedicar un llibre. A diferència de la resta de treballadors, venia a dir, els pagesos són els únics que no poden marxar del seu lloc de treball, que també és casa seva. Viuen lligats a una terra. Però quan un pagès marxa, un tros de territori queda a mans del bosc, que avança. Terres sense algú que les coneix i que les diu. Quan Berger va escriure Pig Earth encara no havia arribat la globalització.
El setge a la agricultura no ha estat menor del que ha patit la indústria. Anys de desprestigi, d´infrapagament, de verdures i de fruites vingudes de no se sap on. Al debat que el president Puigdemont va fer a TV3 la setmana passada només hi havia un pagès. Venia de Juneda, a les Garrigues. Enmig d´aquella allau de demanar diners, el pagès va ser l´únic que va parlar, també, de compromís. De drets, però de deures. Aquest cap de setmana hi haurà una tractorada inèdita. Tractorada per la dignitat, en diuen. «Volem que s´entengui la importància del que fem, que és produir aliments suficients i de qualitat, preservar l´entorn natural i afavorir l´equilibri territorial» -explica Joan Caball. Això, i mantenir l´autonomia i l´autosuficiència de la gent. Una idea que, globalització pel mig, molts voldrien esborrar com el bosc esborra un camp que ja no es llaura.
