L'escriptora de Navata Esther Vila és l'única autora gironina que participa al festival de novel·la criminal El Segre de Negre, els dies 2 i 3 de juny a Lleida. Hi serà amb la seva novel·la «Els bessons rere la finestra»

Vostè va fer de mestre: aporta bagatge per a la novel·la negra, tractar amb petits criminals?

Ha, ha. Haig de dir que no m'he inspirat en cap alumne que hagi tingut. Però bé, qualsevol episodi viscut o llegit, o qualsevol llibre llegit o pel·lícula vista, deixen una empremta i omplen una mica la maleta de coses que un dia pots fer servir.

En la novel·la hi ha un casament i es descobreix que el nuvi ja està casat. L'hi ha passat mai, a vostè?

En cap dels casaments que he anat, ha passat... que jo sàpiga. Hi ha una cosa que no sé si explicar-li...

Per favor! Aquestes són les coses més interessants.

Vaig escriure la primera frase de la novel·la, i no tenia ni idea del que vindria tot darrere. L'hi juro. No sabia ni de què aniria.

L'amor és invent dels escriptors?

Ostres, no m'ho havia plantejat mai. Crec que existeix realment. Hi ha molts tipus d'amor: el pare-fill, el fraternal, el d'amics... I l'amor entre home i dona, que és el que sol tenir data de caducitat. Els altres que li he esmentat són amors per sempre, entre home i dona té un principi i té un final.

Entre home i dona hi ha algun amor que no sigui de conveniència?

Mmm, vull creure que sí. Tot i que potser hi ha més amors de conveniència que autèntics.

Les bones famílies són les pitjors?

Segurament. Em fa l'efecte que com més amunt està una família, més mala maror hi ha per dintre i més temes ocults i més rancúnies. Em penso que els més feliços són els que no tenen gaire res.

No s'ha hagut de sentir a dir mai que el negre és un gènere masculí?

No, i a més hi ha molt bones escriptores de gènere negre.

Durant uns anys va ser mestressa d'una casa de turisme rural. Aquestes cases de camp són ideals per cometre un assassinat dels que tant agradaven a Agatha Christie.

Sí, i més aquella en la que jo estava, que era molt sinistra. Sospito que en segons quins llocs de la casa, entre aquelles parets, hi havia alguna presència. Algú que no estava gaire content de la manera com havia mort.

La família Pujol, Sandro Rosell, Palau de la Música... Catalunya és una gran novel·la negra?

I no pas poc (riu)! Tant, que més aviat seria una enciclopèdia negra, tindria molts volums.