06 de març de 2018
06.03.2018
JOAN-LLUÍS LLUÍS · Escriptor

«El franquisme era en estat d'hibernació i s'està despertant»

Joan-Lluís Lluís va guanyar el Premi Sant Jordi de novel·la amb «Jo soc aquell que va matar Franco»

07.03.2018 | 07:10
«El franquisme era en estat d'hibernació i s'està despertant»

Tal com estan les coses, és una sort, ser francès?

No, ser francès no és cap sort, si parles una llengua que no és el francès i si penses que el teu país no és França.

Ha nascut a Perpinyà però no es considera francès?

Em sento català. Igual que hi ha gent del principat que no se sent espanyola. Des d'aquest punt de vista, són situacions simètriques.

De tota manera, és veritat que al nord són gent més culta i no sé quantes coses més que deia el poeta?

Al nord potser sí, a Escandinàvia. Però més al sud dels Països Baixos, en tinc alguns dubtes.

Està segur que en Franco és mort?

Gens, en absolut. No estic gens segur que sigui mort. Estic segur que biològicament en Franco va morir, estic segur que el franquisme es va posar en estat d'hibernació, i estic segur que s'està despertant.

Es veu des de l'altra costat de Pirineu?

Es veu molt clar: presos polítics, atemptats a la llibertat d'expressió, impediments en tots els camps de la vida pública... això no és democràcia. El nivell democràtic està baixant a nivells més que inquietants.

Presenta un Franco molt humà.

El que volia era reduir Franco a l'estat de ser humà. Ni més ni menys que un altre ésser humà, tan ridícul i mancat d'heroisme com qualsevol altra persona.

Que sent en trepitjar les platges d'Argelers, de les quals viu a prop i que surten a la novel·la?

Cal fer un exercici d'imaginació molt fort, per pensar que aquell lloc d'esplai turístic va ser un lloc de misèria i d'infern. T'ho pots imaginar si hi vas a l'hivern, un dia de tramuntana. Llavors dius «Mare de Déu, com s'ho van fer per viure aquí!»

Com és que cap govern francès hagi demanat mai disculpes?

No crec que el govern francès mai s'hagi ni plantejat demanar perdó públicament per aquells fets.

La història és mentida?

Crec que la formen parts de mentides, parts de veritats parts de subjectivitats. Després hi ha el discurs oficial, que poques vegades correspon a la realitat.

«El cos recorda més de pressa que la ment», diu el llibre. És realment així?

Crec que sí. A condició que la ment no s'hi fixi. Si la ment s'hi fixa, creu que és ella la més ràpida.

O sigui que de les senyores en recorda més el cos que la ment?

No, això no (somriu).

Seria capaç de matar algú a sang freda?

Espero que no, vull creure que no.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema