«Tota la vida els lletjos han lligat més que els guapos»

Cada cosa al seu lloc, però La escoba va ser un tema molt simpàtic. És un tema de l'any 65, si fos ara, parlaria del motxo. Si yo tuviera un mocho, barreria a más de ocho.

Què es va deixar per escombrar, als anys seixanta?

Ui, moltes coses, però el poc que vam escombrar, va ser important. Hauria escombrat més coses, però l'època en què estàvem, era una època dura. Un directiu de discogràfica em va demanar una segona part de La escoba, i em vaig negar. Li vaig dir: ara ho hauria de fer el teu fill, que és dels nanos que per desgràcia pateix el problema de la joventut, que molts han d'anar a l'estranger per poder treballar.

Confessi que a casa no agafa l'escombra.

I tant que sí, sobretot a la cuina.

Van tenir els Sirex problemes amb la censura?

Amb La escoba mateix. La cançó deia « barrería bien profundo todas cuantas cosas sucias se ven por los altos mundos», i va arribar censurat. Jo no ho entenia. Llavors, com que rimava, vaig escriure « bajos mundos». I em va tornar aprovat. O sigui, als alts mons no es pot anar a escombrar, només als baixos. És curiós, perquè duia molta més mala llet «Madrid, Madrid, me desesperas».

Encara lliguen tant, els lletjos?

Tota la vida els lletjos han lligat més que els guapos. Avui més que mai. Ara li explico. Miri. Veu? [assenyala a l'altre costat de la barra on som]. Allà hi ha aquell tio que està de bon veure, i allà aquell altre que no hi està gaire. Miri el lleig com es mira aquella nena. I l'altre, com que va de guapo, no mira res, està esperant que la Paquita el truqui. I no el trucarà. Els lletjos sempre lliguen més.

Em troba prou lleig per lligar?

(Riallada) Vejam... Vostè és un tio interessant, que és molt més que ser guapo i molt més que ser lleig. Una dona li diria que és un tio resultón. Estigui tranquil, amb això en fa prou per anar per tot arreu.

Gràcies. M'agrada «Muchacha bonita». Potser algú ho trobarà de mal gust, que avui els piropos

Ui, seguríssim, i això que és una cançó molt respectuosa i maca. Estem vivint en un moment que la gent se l'agafa amb paper de fumar. El que no pot ser és que diguis a algú «com estàs» i et contesti «doncs mira que tu!». Per cert, la canto amb el Serrat.

Va acabar desenganyat de la política?

Molt desenganyat. Fer de regidor m'agradava molt, pel tracte directe amb la gent. Però hi ha coses que no les entenc. A Catalunya no ens hem volgut adonar que a Madrid tenen la pasta, les porres, la gent i la gota malaia. Les coses s'havien de fer molt bé, amb cara i ulls. I s'han fet improvisades, fatal. Estic molt enfadat, no m'esperava acabar com hem acabat.

Canten en català per veure si fan revifar un procés que està de capa caiguda?

Hagués sigut fàcil apuntar-me al carro quan es va omplir el Sant Jordi, però sempre he sabut que no era la meva parcel·la. Cantem ara en català perquè ja no hem de demostrar res.

Aquelles nenes que els tiraven sostenidors ara els tiren faixes ortopèdiques?

No cregui, no ens tiraven sostenidors, flors i prou. Ara el que hi ha és un carinyo meravellós. M'acabo de trobar a Girona una senyora que m'ha dit que es va enamorar escoltant un tema dels Sirex. És clar, a aquestes edats, abans de cagar-la, he preguntat: encara està viu el teu marit? I m'ha dit que està viu i més guapo que mai. Això és com la revolució: una cosa mai vista.