05 de juny de 2018
05.06.2018
Clara Bonfill

«La meva Lola n'està fins al monyo, del pesat de la guitarra»

06.06.2018 | 07:02
«La meva Lola n'està fins al monyo, del pesat de la guitarra»

La cantant Clara Bonfill, Clara Sánchez-Castro quan fa de periodista, presenta el 16 de juny a la Casa de Cultura de Girona «L´altra cara de l'havanera». Al disc, s'endinsa en les havaneres, el tango i altres cançons de taverna, però donant veu a personatges -diguem-ne- secundaris d´havaneres famoses

La cançó del videoclip és «Què t´ha dit el mar». Què li diu?

Moltes coses. Ja sé que semblaré una friqui, però hi parlo, amb el mar. La imatge del videoclip, jo asseguda a la roca, davant del mar... encara hi vaig estar dissabte passat.

O sigui, es parlen mútuament? Realment és una mica friqui.

Jo li parlo, i no sé si qui em contesta és el mar o el meu inconscient.

O algú amagat darrere una roca.

Ha, ha, no sóc tan friqui de parlar en veu alta, parlo per mi.

No és una xafarderia, anar a gratar què hi ha darrere de cada cançó?

No és xafarderia, és una feina de periodista. El que he fet és anar a buscar preqüeles, seqüeles, històries... sobre les havaneres que coneixem tots.

El que jo deia: xafarderia.

No em critiqui, que els periodistes som xafarders per naturalesa! La feina ha sigut la combinació perfecta entre el meu ofici de periodista i el de música.

Doncs anem per feina: l´esposa del «Llop de Mar» s´entenia amb algú, per entretenir l´espera?

Crec que per l´època no ho va fer, però ho hauria d´haver fet. Tal com diu la cançó, aquest home estava enamorat del mar. Doncs ja que aquesta dona va guardar tantes absències, vist amb perspectiva, potser s´ho hauria passat millor (riu).

Com ho sap, el mariner que arriba, que la bella Lola l´està saludant a ell?

«Sacó el pañuelo y me saludó...». Aquesta no la tracto, al disc, no sé a quantes milles de la costa estava el vaixell, l'home devia veure el mocador de la Lola. I potser també a ella, que devia estar bé. No?

«Mare, vull ser pescador» la converteix en «Eres tan petit, fill meu». Preferiria que el seu fill fos pescador o frare?

(Pensa) M´ha deixat morta! D´entrada potser pescador, és una feina maca, el que passa és que és dura, i a més els pescadors avui ho estan passant molt malament. Però és clar, la de frare incorpora el celibat, i es perdria una part molt important de la vida. O sigui que no ho sé. Puc dir pasapalabra?

Pot dir tot el que vulgui. La Rosina del Verde Palmar era una mica favassa, pensant que el capità del vaixell també estava enamorat i la tornaria a buscar?

Suposo que té clar que aquesta cançó la va escriure un home, no? Per tant, la figura de la dona és la que es deixa caçar per l´home i ella l´espera sempre més com una fava. A la cançó original un del cafetar li diu «noia, que aquell no tornarà, vine amb mi». Per això jo dono veu a les dones, les que no parlen. Les meves dones són canyeres.

Què hauria de fer la Rosina?

Se n´hauria d´anar amb el que li tira la canya, que el té allà mateix. Si en té ganes, és clar. I si no, que es quedi sola, que les dones estem molt bé, soles.

No la veig a vostè esperant que torni el mariner del vaixell, no.

Quan ja tens experiència i n´has esperat uns quants, aprens a dir «ja m´ho faig».

Les dones de l´havanera són fleumes?

I tant, que ho són, el món de l´havanera és masculí. Les dones són objectes passius, de desig. Les meves dones, en canvi, són un reflex de mi mateixa, o de les dones d´avui.

Lola la Tavernera, «mou el cul, balanceja els pits, llença una rialla i mirant coqueta pica l´ullet al noi de Calella». Vol dir que no era una buscona?

Devia ser una dona que havia d´aguantar molt pesats. La meva Lola n´està fins al monyo, del pesat de la guitarra, que li tira la canya perquè toca tres notes. I ella li diu que té un cubà, i que ella remena el cul al so dels tambors al seu país.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema