L'escriptor de Santa Coloma de Farners Salvador Casas, amb diversos títols de novel·la negra al darrere, va quedar finalista del premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana amb «Un cadàver inquiet», una nova incursió al gènere que més domina
Embolicar-se en separacions d'amistats és l'assegurança de sortir escaldat?
És molt segur que en surtis escaldat. I aquest és el problema del protagonista, l'Àngel Alegre.
Dir-se Alegre de cognom és una invitació a passar-les putes tota la vida?
És que d'alguna manera he volgut fer una mica de conya. No només amb el cognom, també amb el nom, perquè és una mica mafiós i es diu Àngel. De fet, el títol de la novel·la era L'àngel executor, però l'editor va decidir canviar-lo, com em va passar amb les anteriors novel·les. Als editors els agrada molt canviar títols.
Quants cadàvers ha vist?
No gaires, la veritat. Hi ha molts autors de novel·la negra que són policies, forenses, jutges...i tots aquests sí que es troben amb cadàvers a sobre la taula. Jo he vist algun cadàver, però mai d'un assassinat.
M'haig de refiar de la meva imaginació.
Ja que fan trobades d'autors, aquests col·legues li podrien portar un cadàver.
Vaig fer un curs de novel·la negra amb l'Andreu Martín, i ens va portar a departaments de la policia, on ens van fer una simulació d'escena del crim. Però van portar un maniquí, no un cadàver.
Ha conegut algun cadàver inquiet?
He, he, això és un oxímoron. Una altra cosa és quan algú suplanta la personalitat del mort. La majoria de les meves novel·les tracten de la impostura.
Tampoc no coneix cadàvers polítics inquiets?
Sí, i tant, de cadàvers polítics en tenim uns quants. Faig servir la literatura per defugir de tot aquest ambient enrarit que per desgràcia tenim, que m'estressa una mica. No si a vostè li passa el mateix.
No cregui, a mi em proporciona temes diaris dels quals escriure.
Això està bé, sí. A mi m'agradaria que també me'n proporcionés, però com que encara no ha acabat, ho he de guardar. Tinc una altra novel·la escrita però encara no publicada, que va de corrupció política.
O sigui, que es passa al realisme.
Sí, és que la vida real dona més temes que la fantasia.
És fàcil matar?
Soc fan de la Patricia Highsmith, i considero que una cosa és que matar sigui fàcil moralment, i l'altra que ho sigui tècnicament. Segons la Patricia, la ratlla entre el bé i el mal és tan fina que un cop traspassada és moralment fàcil matar. Ben pensat i rumiat, és possible cometre un crim bastant perfecte, que no t'enxampin. I crec que sol passar.
No sé si saber-ho m'alegra o em preocupa...
Per exemple, aquella policia municipal de Barcelona i el seu amant, que van matar el xicot d'ella, per mi va ser un nyap. Si ho haguessin rumiat bé, potser haurien sortit innocents i tot.
Quin detectiu de ficció no suporta?
Vaig quedar una mica fart de l'Hercules Poirot. De fet, he acabat fart de la majoria de detectius, per això escric des del punt de vista del delinqüent.
Què té, la novel·la negra, que ens atrapa.
En el meu cas, escric el que m'agrada llegir. Potser perquè ens posa en un món en què mai ens atreviríem a entrar. Treu la part més fosca de la societat.
Per a quan, una novel·la negra del procés?
La tinc pensada, però quan acabi.
Ah, però creu que acabarà mai?
De moment estic a l'expectativa, jo voldria que acabés bé per a nosaltres, suposo que vostè i jo estem al mateix bàndol...
