30 de gener de 2019
30.01.2019
Diari de Girona
Assumpta Dangla

«Al segle XIX els treballadors eren més solidaris que avui»

30.01.2019 | 06:00
«Al segle XIX els treballadors eren més solidaris que avui»

La historiadora Assumpta Dangla va ser ahir a Girona per impartir a la Casa de Cultura la conferència «La vida a la fàbrica del segle XIX», dins el cicle Aules d'Extensió Universitària

Vistes les fàbriques del segle XIX, podem dir que els treballadors d'avui ens queixem per vici?
Ben bé per vici, no. Hi ha motius per queixar-se. Ara bé, hem avançat moltíssim. De les 72 hores setmanals que es treballava a moltes fàbriques -oficialment, perquè en realitat podien ser força més-, realment hem avançat.
Deu ser difícil d'imaginar com era la vida en una fàbrica, fa més de 100 anys...
Al Museu de l'Estampació, a Premià, tenim un film de començaments del segle XX i es veu com era una fàbrica, com s'hi treballava, quines màquines hi havia...
Feien bona cara, els obrers?
Diguem que posaven bona cara quan els filmaven (riu).
Què és el que més la indigna d'aquella època?
Potser les poques oportunitats que tenien els obrers. N'hi havia que tenien capacitats i en canvi no tenien accés a estudis superiors ni podien explotar el seu talent.
Què podem aprendre dels treballadors del segle XIX?
L'España Industrial, per exemple, va ser una fàbrica d'èxit. En podem aprendre com funciona un equip ben engreixat, que comença pel director i acaba per l'obrer menys qualificat. És una gran lliçó. La direcció tenia visió estratègica i els obrers tenien una cultura de treball ­-llevar-se aviat, fer un horari...- que a Catalunya va arrelar. Fora de Catalunya, no tant.
Ens tornem a trobar amb por que la tecnologia ens deixi sense feina, com aquells treballadors.
La revolució digital pot fer perdre llocs de treball, però alhora pot fer que tornin empreses que s'havien deslocalitzat i crear-ne d'altres.
Els patrons miraven només per ells, i encara és així?
N'hi havia que miraven tant pels treballadors que eren fins i tot paternalistes.
Intueixo que això sí que s'ha perdut.
Avui en dia la competència i la por de perdre mercat han eliminat el paternalisme. Deu quedar en algunes empreses, però no és la tònica general.
Les colònies eren un favor als obrers o eren per controlar-los millor?
No he acabat d'aclarir si la imatge tan dura que en tenim és la real. Però no devia ser fàcil viure en una colònia sota el control de l'amo.
Quina franja d'edat cobrien els treballadors?
Oficialment des dels 12 anys, però en veritat n'hi havia de 6-7 anys. I a més, es contractaven fills, nets, etc., de la mateixa família. No tant per paternalisme com per controlar els més joves.
Els treballadors estaven més units?
És molt relatiu. Però sí que hi havia reivindicacions que van ser exitoses. El motiu és que al segle XIX entre els treballadors hi havia més solidaritat que avui.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook