Miri que dedicar al mar un festival que se celebra a Olot...

Ha, ha. És que la gent d'Olot i la gent de Girona veuen volar les gavines, que ara van per tot arreu, per tant el mar guanya terreny. I amb el canvi climàtic, que va avançant, potser arribarà fins a Olot.

Per què ens atrau un mar que en la història ha tingut tantes guerres i morts?

Perquè és un mar petit, amable i relativament càlid. No és com els oceans, on fa por banyar-s'hi. Malauradament també està ple de cadàvers, i avui ens ateny molt el drama dels immigrants que intenten travessar-lo. De la mateixa manera que avui les persones intenten creuar-lo, durant molts segles ho han fet les idees, i gràcies a això som el que som i tenim la cultura que tenim.

Tenim algun tret en comú, els que habitem al seu voltant?

Tenim molts trets en comú: la gestualitat, la manera de sentir, la de viure, la de menjar... Compartim una joie de vivre, que diuen en francès, un sentiment hedonista general, de gaudir del moment i de l'entorn. És un mar de bellesa no espectacular, sinó humil.

Canvi de tema: per què hi ha tan pocs festivals literaris?

Per què, en el fons, la literatura s'ha de llegir. Posar-la en veu alta, fer parlar els autors està bé, però la literatura és un acte íntim, de fer teu aquell poema o aquella història. Per tant, un festival literari és rar, per bé que acosta els creadors al públic. Al final, però, ens empeny a una única cosa: seure a casa, en solitud, amb un llibre a les mans.

Un poeta és l'ultimíssim graó de la literatura?

Fa mal que ho digui jo, però la poesia passa per ser la creació més sublim de la literatura. Sortosament, també hi ha molts exemples d'això en prosa, tota expressió escrita pot arribar a ser sublim, si l'autor disposa de les eines necessàries: talent i emoció.

Em refereixo que si ja es llegeix poc, poesia encara menys.

La poesia és una malalta amb salut de ferro. Si va resistint és perquè hi ha fidels lectors d'aquest gènere. Cada vegada es llegeix menys, però ho pateixen tots els gèneres.

Un entrevistat em deia fa poc que els poetes es pensen que lliguen, però res.

Crec que amb la poesia es lliga molt, i amb la literatura en general, també. El poeta no només lliga amb els versos, sinó amb moltes altres coses. Per tant, qui li va dir que s'ho faci mirar (riu).

Com se li acut a algú estudiar hebreu?

M'agrada la calor, i quan veia a la TV el Líban, Palestina, Israel... veia tothom en màniga curta. Si t'agrada la calor i el mar, et ve de gust estudiar hebreu, àrab...

Haver anat al Carib, home.

El Carib està ple de taurons. I vaig tenir la sort de poder anar a un kibbutz en règim d'immersió lingüística. Els sis que hi vam anar vam tornar al cap d'un any parlant, llegint i escrivint hebreu tranquil·lament.

L'imagino a casa, quan de petit li van preguntar què volia estudiar de gran, i responent: hebreu. Quin ensurt, no?

(Riallada) Vaig dir: llengües semítiques. Érem tan pocs que era un ensenyament quasi privat, en algunes classes, si en faltava un, faltava el 50% dels alumnes.

Israel ha de ser el model de Catalunya, com es diu de tant en tant?

Catalunya busca models allà on pot, per anar tirant endavant, la pobra. Es pot emmirallar en molts processos d'independència, però Israel és proper. Ells ho van aconseguir el 1948, nosaltres estem en el camí.