Toni Prats és l'impulsor de Curts contra el càncer, una iniciativa per recaptar fons per lluitar contra el càncer mitjançant el cinema. El festival, amb la col·laboració de Diari de Girona, se celebra en tres jornades de projeccions de curtmetratges, els dies 5, 6 i 7 d'abril als cinemes Albéniz Plaça de Girona
Allò breu, si bo, dues vegades bo?
Home, i tant, tot allò que et deixa amb ganes de més és bo. En aquest cas són curtmetratges, i ho hem decidit així, perquè és la primera vegada que ho fem i és una mica una prova. Però també perquè la gent es quedi amb ganes de més i així vingui tots tres dies de festival.
Malauradament, la del càncer sol ser una batalla llarga.
Sí, efectivament. Es tracta justament de conscienciar una mica la gent sobre aquesta malaltia. I d'empatitzar i informar, perquè hi intervindran alguns doctors i la directora de l'Institut Català d'Oncologia. Es tracta de fer conèixer a la gent, més si cap, la tortura que significa patir aquesta malaltia, i com de llarga és.
I a vostè, del món audiovisual, què se li ha perdut a l'ICO?
Tenia una necessitat interior d'implicar-me en la lluita contra el càncer, i vaig pensar que el millor era contactar amb l'ICO. Ens vam posar d'acord de seguida, i ho vam tirar endavant.
I aquesta necessitat que diu, d'on provenia?
Diguéssim que ho he viscut de prop, però tampoc no voldria concretar gaire, que no semblés una cosa personal. Això sí, puc dir que sé de primera mà com a l'ICO tracten els pacients, com estan per ells, com els cuiden, i m'hi vaig voler implicar.
Pensem que el càncer no ens tocarà mai de prop?
Creiem que és una cosa llunyana, però si ens aturem a pensar-ho, veurem que tots tenim algun familiar o almenys algun conegut que l'ha patit. En realitat afecta molt la nostra societat.
No és una mica trist que gent com vostè i altres hagin de fer el que correspondria fer a les administracions?
Doncs sí. A veure, en certa manera ja ho fan, però crec que els organismes públics s'haurien de bolcar més en temes com aquest, perquè tenen més veu i més recursos. S'haurien d'involucrar més en l'àmbit de les malalties, però també en altres temes com la violència de gènere, etc.
Què espera d'aquest festival?
Que tingui tant d'èxit que aplegui tanta gent com butaques hi ha a la sala, que són 360. A ser possible, que omplíssim cada dia, perquè a 4 euros per persona, significa que aconseguiríem una xifra bastant important. I a banda dels diners, espero que ajudem a impulsar altres iniciatives que ajudin els malalts i les seves famílies.
