a pocs dies va passar pel Tribunal Suprem Josep Maria Jové. Era secretari general d'Economia amb Oriol Junqueras de vicepresident quan fou detingut a casa seva al matí del 20 de setembre de 2017. Simultàniament començava l'escorcoll de la conselleria d'Economia a la Rambla de Catalunya. Una de la mare dels ous del judici. Va acollir-se al dret a no declarar atès que està pendent de judici a Barcelona. Per tant, no va explicar res respecte del quadern marca Moleskine que li fou comissat a casa. Segons el magistrat instructor Llarena, a la llibreta hi ha un relat detallat, dia a dia, reunió a reunió del procés.
L'anomena una peça clau perquè afirma demostrar una rebel·lió fredament organitzada. La llibreta Moleskine està avui molt estesa atès el mite de la seva història. En vaig sentir parlar per primer cop llegint una biografia de l'escriptor de viatges britànic Bruce Chatwin. Va morir en ple auge de la sida el 1989 quan tenia 48 anys. Llavors acabava d'esclatar el seu reconeixement literari amb un estil molt sec i directe combinat amb una narració d'històries impecable així com la seva pròpia i fascinant personalitat. Ell mateix havia batejat com a Moleskine les llibretes on prenia notes als viatges. El tacte de la tapa li recordava la pell ( skin) d'un talp ( mole).
De fa anys molts artistes com Picasso les feien servir per dibuixar un esbós de futures pintures. No hi havia una marca concreta. Eren artesanes. En el cas de Chatwin les feien a una papereria de París. Ell mateix explicava el pànic en el qual es va submergir, per si perdia el do de l'escriptura, quan la botiga va tancar per jubilació. Va comprar totes les llibretes que encara restaven al magatzem. Igual que vaig fer jo quan en anunciar-se el tancament l'aigua de Vilajuïga (ara ressuscitada). La utilitzo per afegir un ditet d'aigua al whisky de Malta. Tant es parlava de la Moleskine de Chatwin que el 1996 uns italians registraren el nom i començaren a distribuir-les arreu del món amb gran èxit. Igual que la pizza. Genials comerciants.
A les reunions veig gent amb quaderns en què de forma constant van prenent nota de tot. Com el senyor Jové. Alguns escriuen de manera obsessivament perfecta. Jo conservo molts quaderns amb notes però la mala lletra els fa absolutament il·legibles fins i tot per mi mateix. Un amic meu, enginyer d'origen ganxó, utilitza unes llibretes alemanyes de les quals ja en porta un parell de centenars escrites i numerades amb totes les seves notes.
Per a mi és un quadern molt més pràctic que la Moleskine ja que es giren millor les pàgines. A l'institut Vicens Vives de Girona jo solia escriure en un full blanc que prèviament plegava en quatre parts. Els apunts de les classes d'Història Contemporània d'Espanya ( Rosina Lajo), Geografia Econòmica ( Montse Martínez) i Filosia ( Agustí Casanova) resten impecables i sorprenentment amb bona lletra. Probablement perquè els professors em van fer interessar per la matèria.
Al pont de desembre de l'any 2001 vaig anar a Londres amb la meva mare i germanes. Ens ho vàrem passar de fàbula. En el viatge de tornada a Barcelona em va tocar seure al cantó de l'escriptor Paul Auster. Llavors, Auster encara no havia publicat la seva novel·la La Nit de L'Oracle. El protagonista, un escriptor sense idees convalescent d'una greu malaltia troba en uns quaderns portuguesos de color blau comprats a un comerciant xinès la clau de la inspiració. Enric Juliana va publicar a La Vanguardia unes recordades cròniques polítiques a partir de Portugal quan va localitzar a Lisboa una botiga, ja tancada, on venien uns quaderns fets a mà. El propietari les identificava com els que apareixen a l'obra de Paul Auster. Tinc el record que aquest es va passar tot el viatge escrivint en un quadern.
Ara per quaderns, els blau cel de José María Aznar. Són de tapa de paper gruixut de la marca Oxford . Quan feia una crisi de govern l'exhibia a la roda de premsa explicant que estava escrita feia dies a la llibreta. A les seves memòries, Aznar parla del dinar del dissabte 29 d'agost de 2003 amb Rodrigo Rato, Jaime Mayor Oreja i Mariano Rajoy quan els va dir (cinc minuts abans que a la resta del país) que el successor designat era el darrer. Dos dies abans, quan tornava de la República Dominicana, l'avió tingué successius problemes tècnics. Va trucar al rei Joan Carles per dir-li que si passava alguna cosa, el nom del successor era a la llibreta blava. Si és que la trobaven.
