«No descartem arribar a Hollywood en divuit mesos»

Està bé, oi? El que passa és que és el cinema Las Vegas, de Figueres. Sort dels Las Vegas i l’Albéniz, a Girona, que tenen sensibilitat i aposten pels creadors de casa. Si no, seria impossible.

O sigui que ni casinos ni màfia?

Casinos a Figueres, segur que no. La resta... no ho respondrem sense la presència del nostre advocat.

No hi ha maneres més divertides de gastar-se els diners que fent pel·lícules?

Quan tens aquest cuquet, arreplegues quatre cales i els inverteixes a fer cinema. Segur que hi ha mil maneres més divertides de gastar-los, potser ens passa que som l’última generació que ha crescut amb el cine, i això marca. S’està perdent, això d’anar al cine.

Han dit que «inverteixen» els diners. Significa que els recuperen?

De cara als nostres inversors, hem de respondre que sí.

Diu l’eslògan del film que «a cada porc li arriba el seu Sant Martí». Segur?

Sí, el temps acaba posant a tothom al seu lloc. Potser algun afortunat se n’acaba salvant, però quasi tots tenim les nostres coses i al final hem d’acabar pagant. Volem creure en el karma.

No diré noms, però conec molts porcs que viuen com reis, sense Sant Martí que els preocupi.

Només és que encara no els ha arribat. Però és cert, en coneixem uns quants que n’hi ha realment per enviar-los sicaris.

Els agrada fer por?

Ens agrada igual fer por que fer riure. Al principi sentíem fascinació pel terror, però rodant «Sant Martí» ens hem adonat que també ens sedueix la comèdia, passar d’un costat a l’altre. Cosa que és doblement difícil, perquè ja és difícil fer passar por o fer riure, per separat.

Com a obsés que sóc, trobo a faltar al film escenes de sexe explícit.

N’hi ha una.

Per favor! He dit explícit!

Home, s’ha de pensar en el tipus de públic a què vols arribar.

No és que siguin puritans?

A aquestes alçades? Ni pensar-ho.

Tenen Hollywood a tocar (m’agrada l’expressió «Ho tenim a tocar», tan catalana)?

Ah, igual que «Seguim!». No, Hollywood és la gran referència de tots els cineastes que comencen. Encara que alguns el critiquin, a tothom li agradaria arribar-hi, o almenys a tenir l’oportunitat de dedicar-se realment a fer cinema.

Es comprometen a arribar-hi en divuit mesos?

Ha, ha, no ho descartem.

Han pensat rodar a Girona, tenint en compte que la ciutat va regalar 500.000 euros a Joc de Trons per fer-ho?

[Ruiz] Ho veig exagerat, perquè -i això em generarà crítiques- és una sèrie molt sobrevalorada. Però vaja, Girona va fer bé d’aprofitar-ho.

Quina és la imatge més equivocada que la gent té del fet de dirigir cinema?

Potser, que la gent veu una pel·lícula i pensa que és tan senzill com reunir uns actors i dir-los que actuïn. No arriben els problemes que hi ha darrere, la feina. En el cas dels que tenen pocs recursos, com nosaltres, a més representa un màster de tota la indústria, perquè també hem de fer de productors, de publicistes buscar sales que la vulguin projectar... de tot.

Amb pocs recursos es van fer films de sèrie B que ara són de culte.

He, he, nosaltres aspirem a ser de culte, però en lloc de sèrie B hem fet sèrie Ç, que és com la B, però catalana. Un dia se’ns reconeixerà com els pioners de la sèrie Ç.