Lluna Pineda és professora de filosofia, i a més té la web Filoselectivitat, on explica de manera divulgativa la matèria que l'apassiona. Els seus vídeos a Youtube sobre filosofia han arribat en alguns casos a les 300.000 visites. Viu a Edimburg, però va ser dimecres a Girona per participar en «Filosofia a l'abast»

No trobava feina de professora i es va fer youtuber

He, he, una mica. Vaig crear una web on hi havia una sèrie de recursos per encarar la selectivitat. Un d'aquests recursos eren vídeos que explicaven de forma esquemàtica els autors que entraven a la selectivitat, i va resultar que aquest recurs és el que va tenir més èxit. Alguns tenen quasi 300.000 visites.

No sabia que la filosofia interessés tant.

Jo tampoc (riu). Però em penso que són sobretot ganes d'aprovar, alguns pregunten directament: «això és suficient, per a la selectivitat?». Més que aprendre, els interessa aprovar.

Com a filòsofa, té només preocupacions elevades?

Ui no, en tinc moltes de mundanes. Ara, per exemple, he deixat el gat a Edimburg i estic pendent de si me'l van a cuidar. O de si em regaran les plantes. Ja veu, coses molt quotidianes.

I de les elevades, què la preocupa?

Sobretot qüestions socials. Em preocupa la violència de gènere, l'èxit dels moviments populistes, la manca de reflexió crítica...

La filosofia ho pot arreglar?

Jo entenc la filosofia com una cosa intrínseca a l'ésser humà. S'ha de potenciar aquesta capacitat de reflexió que tenim. Home, miracles no en fem, però una mica millor anirem.

Hi ha major elogi per uns estudis que dir que no serveixen per a res?

He, he, potser sí, que és un elogi. Però és mentida que la filosofia no serveixi per a res. Serveix per a molt, el que passa que no és el tipus d'utilitat que valorem. Normalment pensem en quin benefici material ens aporta una cosa, i ja li dic jo que de beneficis materials no n'aporta, la filosofia. Però de beneficis espirituals i personals, n'aporta molts.

Fa pocs dies era l'aniversari del 15-M. Una de les pintades d'aleshores era «Pienso, luego estorbo». És certa la reflexió?

És una mica així, sí. Hi ha gent a qui li interessa que no pensem, que anem tots cap al pensament únic. I aquests sí, que en treuen benefici econòmic.

Tenia raó Hobbes quan afirmava que l'home és el major enemic de l'home?

No ho veig així, jo. Hi ha casos, és evident, però no com a tendència natural. Hobbes imagina un món on els homes estan en lluita constant, tots contra tots, i per tant l'única solució és un monarca que els tingui tots lligats en curt. No hi crec, en això.

Creu, com sostenia Stuart Mill, que hi ha sentiments morals millors que les lleis?

Que les lleis, sobretot. La llei pot dir missa, només ha de pensar les que hi havia a l'Edat Mitjana. Estic convençuda que hi ha sentiments millors que les lleis, que no deixen de ser creacions humanes i com a tals, poden errar.

Som lliures?

Penso que sí, que ho som. Sartre deia «l'home ha nascut condemnat a ser lliure». Crec que és això, que acceptar que l'home és lliure, és acceptar que tenim responsabilitats.

A vegades seria millor no tenir-ne?

I tant, seria molt millor. Que fàcil seria poder dir sempre «jo no me'n faig responsable, la culpa és de l'altre, jo no he fet res malament».