La Lluna és la protagonista del cel aquest any. L'eclipsi parcial del juliol va ser l'esdeveniment astronòmic més rellevant de l'exercici, coincidint amb la celebració del 50è aniversari de l'arribada al satèl·lit. Avui, Sant Llorenç, quan es faci de nit, arriba un bon moment per admirar els esperats Perseids, explica el meteoròleg Gerard Taulé. Paradoxalment, l'observació serà més dificultosa el dia en què es preveu la pluja d'astres més intensa, el 15 d'agost: per Santa Maria la Lluna serà plena i el seu esplendor farà la guitza a la pluja estel·lar.

Segons la International Meteor Organization (IMO), la Lluna plena disminuirà un 75% la visibilitat de les Llàgrimes de Sant Llorenç, i farà complicada la seva observació. La Lluna serà un 14% més gran de l'habitual i un 30% més brillant, causant així que els estels més tènues siguin imperceptibles.

Una dotzena d'estels per hora

Per tant, els experts recomanen aprofitar la nit del dilluns al dimarts per allunyar-se de la lluminositat de la ciutat i gaudir de l'espectacle del cel, durant aquests dies la Lluna tindrà una fase menor i estarà durant menys hores al cel. La millor hora per observar el cel serà quan la Lluna s'amagui, durant el breu temps abans que surti el sol, segons l'Institut Astrofísic Canàries concretament entre les sis i les set del matí. Preston Dyches, de la NASA, suggereix mirar direcció est i recorda que s'haurà de tenir paciència, perquè es té previst que es vegin una dotzena d'estels per hora, quan normalment se'n poden veure 100.

El cometa causant d'aquesta pluja d'estels, que ja es va iniciar de manera fugaç el 17 de juliol i no finalitzarà fins al 24 d'agost, és el Swift-Tuttle, descobert l'any 1862. Cada any, a principis del mes d'agost, el planeta Terra creua l'òrbita d'aquest cometa. La citada òrbita es troba plena de partícules petites de pols que han estat alliberades pel cometa, aquestes partícules, quan entren a l'atmosfera terrestre a una gran velocitat d'entre 12 a 72 quilòmetres per segon, originen una fricció que l'escalfa fins a vaporitzar-la.

El centre d'origen dels Perseids, punt d'on sorgeixen les estrelles fugaces, es troba a la constel·lació de Perseu. Per tant, per veure estels més llargs i brillants s'haurà de mirar a un punt del cel allunyat d'aquesta constel·lació, si dirigim la nostra mirada cap allà, veurem meteors més curts i ràpids. Els meteors solen tenir un diàmetre aproximat de 26 quilòmetres i són els objectes de major dimensió que s'apropen de manera periòdica a la Terra.

Es recomana, com sempre, i encara més en aquesta ocasió, que s'intenti buscar un lloc per observar la pluja d'estels que es trobi el màxim allunyat possible de la contaminació lumínica. Els experts suggereixen contemplar l'espectacle assegut o estirat.

D'aquesta manera l'àrea de visió observada serà major, ja que els estels poden concentrar-se en qualsevol part del cel. Per tal que la vista s'acostumi a la foscor es recomana estar la màxima estona possible a les foques i si es necessita llum artificial, utilitzar la il·luminació vermella per tal de no perdre agudesa visual.

També serà molt important que no hi hagi cap obstacle visual que dificulti la visió, com poden ser arbres, muntanyes o cases. En aquest sentit, Gerard Taulé recomana l'observatori d'Albanyà com a indret perfecte per contemplar les Llàgrimes de Sant Llorenç. Les poblacions amb poca densitat urbana també seran un bon escenari.