20 de agost de 2019
20.08.2019

Rocío Soler: «Em va impressionar la maduresa dels nens que patien càncer»

Cantant i creadora de la Fundació Luces Solidarias, Rocío Soler va actuar l'11 d'agost a Les Teules de Pals, que a més de l'espai va oferir la promoció i la producció · Els més de 13.700 euros que va recaptar aniran al Proyecto Lucas, que combat el fracàs escolar i l'exclusió al barri barceloní de la Guineueta

19.08.2019 | 23:50
Rocío Soler: «Em va impressionar la maduresa dels nens que patien càncer»

Interpreta des dels Beatles a Lluís Llach. Això sí que és mestissatge.
Com que als concerts hi ve públic d'edats molt diferents, miro de fer un repertori que els pugui agradar a tots. I que també ens faci disfrutar a nosaltres, els músics. Hi caben els Beatles, Michael Jackson, Stevie Wonder, i també Sabina, Serrat, Llach, Alejandro Sanz...

Reggaeton, no?
Però no per res, ja que hi ha temes de reggaeton que m'agraden, simplement no encaixa amb el meu estil.

Com explica que a 18 anys ja creés una fundació com Luces Solidarias?
En acabar el batxillerat vaig començar alhora la carrera de música i a fer de voluntària a l'hospital de Sant Joan de Déu, amb els nens que patien càncer.

Això ha de ser dur.
Molt dur. A més, jo no havia conegut mai cap nen amb càncer. Fent el voluntariat vaig veure tot el que pateixen els nens, i també els pares i mares. Llavors em vaig preguntar a mi mateixa què podia fer per ajudar-los. I vaig acabar fusionant la música amb aquesta idea. Així va néixer Luces Solidarias. No va ser fàcil, tenia 18 anys, era una nena i ho vaig fer tota sola.

Ara en té 22, no és que sigui una àvia.
He, he, però ara tinc un equip amb mi. Des d'aleshores, cada any anem assolint objectius més importants.

Què va veure a l'hospital que li obrís els ulls?
Com patien els pares i mares, d'amagat per no mostrar-ho als nens. A més a més, molts no eren de Barcelona i s'hi havien de traslladar a viure per estar amb els fills a l'hospital. A vegades significava deixar la feina, o dificultats econòmiques per viure a Barcelona. Em va impactar que al patiment per la malaltia del fill s'hi sumava el patiment econòmic.

I els nens malalts...
Em va impressionar la seva maduresa en afrontar la malaltia. N'hi havia que no se'n sortien, i tot i així tots es mostraven madurs. Em veia jo a la seva edat i em sorprenia la seva serenor.

Convindria a tots els joves un temps de voluntariat hospitalari?
N'estic convençuda. Tots els joves tenim alguna hora lliure a la setmana per poder fer voluntariat. I no únicament els joves. No només ajudes altra gent, sinó que sobretot t'ajudes a tu mateix.

Oblidem que som uns privilegiats?
Jo la primera, a vegades m'oblido que soc una privilegiada. Quan ja tenim moltes coses, encara en volem més. Oblidem l'essencial de la vida. Només quan ens falla alguna cosa realment rellevant, ens adonem de la seva importància. Com per exemple la salut. A vegades intento fer l'exercici de, abans de comprar una cosa, pensar: ho necessito realment?, passarà res si no ho tinc?

Què li preocupa?
Dues coses. Una, tots els diners que es malbaraten. Amb el que em costa a mi recaptar-ne unes miques! Com pot ser que la gent gasti tants diners en coses no essencials? La gent no és prou conscient que no tot ha de ser gastar.

I l'altra?
Els joves del segle XXI som una generació egoista, i m'hi incloc. Hauríem de pensar més en global, fer un parell de passes endavant, perquè nosaltres som el futur. En canvi, pensem només en nosaltres. La joventut hauria de ser una mica més generosa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook