30 de agost de 2019
30.08.2019

L'Empordà, territori ideal per a les pomes Pink Lady

A Espanya les plantacions de pomes Pink Lady s'agrupen a Lleida i a Girona, províncies que reuneixen les condicions geoclimàtiques idònies per a la seva producció

30.08.2019 | 00:19
L'Empordà, territori ideal per a les pomes Pink Lady

Quan se'ls diu que pensin en una marca de pomes, la majoria de consumidors esmenten les conegudes Pink Lady. Darrere d'aquest fet s'hi amaga una gran estratègia de màrqueting al voltant d'aquesta varietat, considerada la poma número u a Europa. Les Pink Lady van néixer a Austràlia el 1973 a través de l'encreuament de les varietats Golden Delicious i Lady Williams i al cap de poc es van exportar a Europa i al món. Són pocs, però, els països que les poden produir, i és que necessiten unes característiques climàtiques molt concretes. A Europa, les produccions es concentren a França, Itàlia i Espanya, en aquest últim cas, s'agrupen a dues províncies catalanes: Lleida i Girona.

A comarques gironines, la producció d'aquesta varietat es troba en mans d'unes 25 famílies, principalment en plantacions de l'Alt i el Baix Empordà. Aquestes zones reuneixen unes característiques geoclimàtiques idònies, segons assegura Venanci Grau, president del Consell d'Administració de Giropoma i director de l'empresa Serrater, una de les que engloba la producció de Pink Lady més gran a la província. «Aquesta varietat necessita contrast tèrmic entre el dia i la nit. Estar situats entre el mar i el Pirineu ens ajuda especialment», explica. Però què fa especial la Pink Lady? En primer lloc, és la poma que té el cicle de vida més llarg a l'arbre: és la primera a florir i l'última en ser collida. Durant els seus 6 o 7 mesos a l'arbre, es beneficia d'un treball minuciós per part dels productors per desenvolupar la seva riquesa aromàtica i el seu gust característic, amb l'equilibri just d'àcids i sucres. «Les 25 famílies porten tota la vida en la producció de pomes, motiu pel qual hi posen molta implicació personal i afecte a la feina que fan», remarca Grau. El que crida més l'atenció, però, és el seu atractiu to rosat, que la fa única a la vista i que a Girona arriba d'una manera peculiar. «Un altre dels avantatges de produir la Pink Lady a Girona és que per les característiques del clima i el sòl, el color rosat de la fruita ens informa que ja té els sucres, els àcids i la sucositat propis de la varietat. La natura ens ajuda a determinar que la poma ja està al moment òptim de ser collida, normalment a finals d'octubre o novembre», afegeix.

Ara, quan el consumidor compra Pink Lady no compra simples pomes, sinó una marca sota el dret de portar el famós cor Pink Lady. A través d'aquesta estratègia de diferenciació hi ha una finalitat econòmica per part del productor, a la vegada que una garantia de qualitat per al consumidor. Això vol dir que tota poma que no arriba als estàndards de la marca no va al mercat en fresc, sinó que es destina a sucs. En el cas de Girona, el màxim responsable de controlar aquests estàndards per a la posterior comercialització del fruit és l'empresa Giropoma Costa Brava, que agrupa i dirigeix els productors del territori. Pink Lady també es coneix com una marca compromesa amb el medi ambient, així com amb temes de responsabilitat social.

Actualment Espanya produeix unes 12.000 tones l'any -6.000 a Girona-, xifra molt inferior a la producció nacional de pomes, ja que són plantacions familiars de dimensions reduïdes de poc menys d'una hectàrea. Aproximadament un 20% s'exporta, principalment les pomes més petites, que són les que tenen menys sortida a Espanya. «El mercat nacional està creixent molt, fins al punt que no donem l'abast i n'importem d'Itàlia i de França», explica Grau. Habitualment es venen a fruiteries i supermercats de gamma alta i són considerades pomes premium, de les més cares del mercat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook