15 de novembre de 2019
15.11.2019

Albert Soler, el cronista «boig» de la Girona groga

«No soc ni empàtic ni hepàtic», per tant «que ningú esperi trobar aquí dins ni cor, ni fetge» · Albert Soler publica una compilació d'articles llegits a «Diari de Girona»

15.11.2019 | 01:27

Presidentorra –Quim Torra per als amics– trempa quan ve a Girona, ciutat de províncies més que mai –pesi a qui pesi– que «ha hagut d'exercir la capital del país», diu ell. «Grisa i negra» als anys setanta segons les plomes de Narcís Jordi Aragó, Just Manel Casero, Jaume Guillamet i Pius Pujades, la Girona contemporània, per glòria del president que beu ratafia, és groga. Tant, que «embafa»: ara, qui parla és l'Albert Soler, que publica un llibre «vermell», color «d'anar a la contra» enmig de tanta grogor, que es titula Estàvem cansats de viure bé i que consisteix en un recull d'articles publicats al Diari de Girona, periòdic de capçalera roja (sí, ho han llegit bé) i, en conseqüència, d'esperit de contradicció (el règim d'ara té altres altaveus mediàtics que li riuen les gràcies).

Soler, periodista d'edat aproximada –no la diu ni dirà mai–; home del sac per a uns, heroi per a altres; pare i parella ( no comment); exdefensa de la UE Lladó –ni era tan bo ni s'assemblava en res a en Beckenbauer–; marista; tancador de bars professional que ha trobat asil al Cuéllar de Vila-roja i als Fogons de Sant Narcís; culer malaltís i lector voraç, és un «boig» aprenent de Molly Ivins, «la columnista de l'era daurada de la premsa dels Estats Units» i que, ahir, citava en una sala de l'hotel Carlemany plena com un ou amb motiu de la presentació en societat del seu nou artefacte –en tant que explosiu– literari. Com Ivins, salvant distàncies, Soler abraça la sàtira, «l'arma de la gent indefensa contra els poderosos», «el fibló» que «fa mal» i que ajuda a no prendre's «seriosament la colla que ens governa i guia». Donin-se per al·ludits, Presidentorra, Carles Vivales Puigdemont, Laura Borràs, Elsa Artadi, Jaume Asens i Ramon Cotarelo –que no mana gens però que també rep, com li passa a Anna Gabriel, «que encara no sap que no és ningú»– i etcètera.

L'altre marista i el director

Van fer els honors de presentació d' Estàvem cansats de viure bé –editat per Sagesse per atreviment de Luis Campo Vidal i amb foto de portada del petit Soler, l' ErnestCarles Monguilod, un altre marista, exfutbolista i advocat, i Jordi Xargayó, periodista que ens dirigeix a can DdG. Per sobre de tot, Monguilod valora la capacitat d'«acollonar» de l'Albert, a qui li agradaria, «algun dia», poder «defensar davant d'un tribunal» (d'algun indepe emprenyat). Xargayó, l'home (coratge) que autoritza l'Albert a publicar, afirma que els articles, escrits en el «període dur del procés», relaten la «cronologia dels fets del desastre polític i social més gran que ha patit aquest país en dècades». Defineix Soler com un «excel·lent periodista» –ehem– i un «gran analista de la realitat» –ehem i ehem– que ho tindria complicat per escriure si no fos perquè el Diari de Girona té al darrere «una empresa sòlida i independent [el grup Prensa Ibérica]».

El títol del llibre és d'inspiració marinera, surt de «dos vells pescadors» de l'Escala que, en ser-los requerida l'opinió sobre el procés van respondre que els catalans «estàvem cansats de viure bé». Al Carlemany, l'autor, rebut amb aplaudiments i amb una cervesa per l' Antonio Cuéllar, tancava la intervenció amb una altra cita d'Ivins: «Segueixi lluitant per la llibertat i la justícia, estimat, però no oblidi divertir-se fent-ho. Deixi que el seu riure s'escolti. Sigui escandalós, ridiculitzi els gatets, foti's de totes les rareses que la llibertat pot produir». L'Albert riu tant que fa enveja i allò que escriu s'escolta tant i fa riure tant que a molts els fa ràbia; se'n fot de tot i de tothom, menys del director que un dia va apostar per ell... i que el paga.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook