La barberia Girona IV Barber Shop ha estat elegida per la revista especialitzada del sector, «Soy barbero» entre les set millors barberies revelació d'Espanya. Joan Rodríguez és el seu propietari
Miri'm bé: soc el terror de qualsevol perruquer?
(Em mira el cap) No cregui, encara hi ha feina per fer.
Ja em dirà quina.
D'entrada, perfilar la barba, no ho sembla i una barba té molta feina. Sovint ve gent sense cabell i pregunta què li podem fer.
Un miracle, potser.
Els miracles, a Lourdes. El que podem fer és rapar bé el cabell. Si es deixa entre curt i llarg, dona sensació de deixadesa. Millor ben rapat, com vostè. També hi ha el tema de producte, de cuidar-se millor. Per exemple, tenim un xampú per a calbs.
No em digui!
Activa la circulació al cuir cabellut, inclús porta un petit raspall per fer massatge. N'hem venut un fotimer.
O sigui que no té malsons on al món tothom és calb?
No, perquè si tothom vol anar calb, bé els haurem d'afaitar.
M'aconsella que em posi perruca?
És una decisió personal. Jo només ho aconsellaria si la calvície comporta algun problema psicològic.
La barba «hipster» ha salvat moltes perruqueries?
La moda hipster va passar, però la barba s'ha quedat. És a tots els àmbits socials. De fet, jo no tallo cabell, només faig barbes.
Quan va saber la seva vocació?
De petit, a la Bisbal, els dissabtes l'avi em duia a tallar el cabell, així ell podia parlar amb el senyor Roig, el perruquer, que era amic seu. Allò m'agradava.
Quantes vegades va haver d'escoltar «això és cosa de nenes»?
Hòstia! Vaig estudiar FP als Salesians, a Girona. S'hi feia, Electricitat, Mecànica i Perruqueria... i jo era l'únic noi a Perruqueria. Allò sí que era bullying, vaig rebre a tort i a dret. De marieta en amunt, em deien de tot.
Però envoltat de dones.
He, he, sí. I els professors em tractaven molt bé.
Encara es pregunta al client «futbol o toros»?
El client ja et va encaminant una mica cap al tema de conversa. Sempre es toquen temes que no siguin delicats. Parlar de política... és complicadet, perquè a més tenim clients de tota mena. Del que més es parla és de la família. Els perruquers avui fem una mica de psicòlegs, igual que els bàrmans. Els clients ens expliquen la seva vida laboral, sentimental...
I vostè aconsella?
Faig el que puc. El que vol la gent és ser escoltada, i això faig.
Alguna confessió sorprenent?
(Pensa) Relacionat amb el tema polític que dèiem, darrerament he tingut clients que han vingut destinats a Girona, no cal que li digui a què es dediquen. Em deien que havien vingut amb cert temor, com si aquí estiguéssim en guerra.
Veig que sí, que ha escoltat de tot.
També m'han arribat a demanar si fem depilacions d'engonal.
El proper és que li demanin un final feliç.
De moment, no. I això que a baix tenim un espai, però no l'utilitzem per això, sinó per fer alguna festa per als clients.
