14 de gener de 2020
14.01.2020

Jorge Maruejouls: «El turisme està minvant la identitat de Girona»

Jorge Maruejouls, peruà establert des de fa molts anys, primer a l'Escala i després a Girona, publica «No tienes por qué hacerlo», una novel·la en què narra uns estranys assassinats en localitats en principi tan tranquil·les com en les que ell ha viscut

14.01.2020 | 00:26
Jorge Maruejouls: «El turisme està minvant la identitat de Girona»

Ha pogut dir-li mai a algú el cognom sense haver de lletrejar-lo tot seguit?
Mai. De petit, anava a col·legi al Perú, un col·legi d'aquells de molts de nens, tots uniformats. Quan alguna vegada destacava en alguna cosa i havia de pujar al pòdium a recollir un diploma, m'hi negava. Perquè sabia que després, al pati, els altres nens es riurien del meu cognom.

Com se li acut situar crims a Girona, la ciutat on tots els draps i crims es renten a casa?
Bé, però tingui en compte que els crims a Girona no tenen per què ser de Girona.

Com és que un peruà tria venir a viure a un dels llocs més pobres i oprimits del planeta?
He, he, per circumstàncies familiars. El fet és que va ser bastant traumàtic, venir d'una Lima superpoblada, bruta i pol·lucionada, i aparèixer a l'Escala, amb la tramuntana i el Mediterrani. No vaig veure gaire opressió, no.

I què va pensar quan després va arribar a aquella Girona grisa i fosca?
Grisa ho era, però per un jove que venia de l'Empordà era el més viu que teníem al nostre abast. Girona no era Barcelona, però per nosaltres no estava malament. A banda, és clar, els primers amors van ser aquí.

Al llibre es mostra bastant crític amb el turisme a Girona.
En certa manera, el turisme està minvant la identitat de la ciutat. Està bé que hi hagi turisme, però si oculta allò que és nostre, si no ens deixa moure amb tranquil·litat pel carrer, si el mercat deixa de vendre als ciutadans per vendre als turistes, si hi ha més bars que botigues de verdures, tot això repercuteix negativament als que vivim aquí.

Per no parlar d'haver de pagar per entrar a algunes esglésies...
O que es plantegi el fet que deixin de sonar les campanes de la Catedral.

La prepotència dels escriptors, que al llibre apareix, és fictícia o és real?
Els escriptors, i més els que arriben a triomfar, són una espècie molt prepotent. N'he entrevistat alguns, i acabes desitjant estar a qualsevol lloc menys allà.

Extret també del llibre: aguantar l'alè de bon matí a l'altra persona és el baròmetre que indica si realment l'estimem?
No, perquè crec que quan estimes l'altra persona, no hi entra el verb «aguantar».

Cito entre cometes: «Coneguts polítics d'amabilitat fingida». És que n'hi ha d'altra mena?
Espero i desitjo que sí, que existeixin. Hi ha gent que s'ha ficat en política, sobretot després del 15-M, que en principi tenia bons ideals. Que després han decebut? Probablement és que s'han hagut d'adaptar al sistema perquè totes les gilipollades que deien eren irrealitzables, una utopia. Espero que encara en quedi algun que no hagi venut del tot els ideals.

«La llibertat és una actitud, no una situació!», crida algú a la novel·la.
És així. En el context de la novel·la això és una crida al nacionalisme, però no al nacionalisme exclusiu, sinó com a única opció davant l'opressió d'un estat més poderós. Pensi que parlem de Kosovo. A vegades les petites nacions no conflueixen ben bé en l'estat.

Què pensa del nacionalisme?
És una bona opció si sorgeix enfront d'una opressió. Ara bé, si el nacionalisme surt com un fet excloent, és una mica perillós.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook