18 de gener de 2020
18.01.2020
Miguel Villalba «elchicotriste». Humorista gràfic

«La Generalitat de 'Caspalunya' té molt mal gust estètic»

18.01.2020 | 01:12
«La Generalitat de 'Caspalunya' té molt mal gust estètic»

Miquel Villalba, àlies elchicotriste, humorista gràfic tarragoní, va estar fa uns dies a Girona. Amb el llibre d'acudits i caricatures «Que si quieres arroz...Catalunya», tanca una trilogia dedicada al procés


Catalunya vol arròs?

Una part menys abundant de Catalunya volia arròs al dente. Es van passar amb el punt de cocció i ha sortit socarrimat i amb crosta. Ara ens l'hem de menjar tots així, tot i que sempre serà millor que els musclos bullits de Waterloo.

Fer acudits és la feina més fàcil del món, amb la tropa que ens governa?

De cara a l'eficàcia de l'acudit i la utilitat de la meva feina és més aviat al contrari. Abans, fent acudits d'aquesta gent tenies un cert misticisme subversiu, ara com que te'ls donen fets, ja només ets una reverberació gràfica de tanta txitxarel·lada. Els humoristes ja som més accessoris que mai. És competència deslleial.

Qui li dona més facilitats?

Home, personatges com el senyor de la ratafia i les flatulències botifarrils, o el duo Sacapuntas de l'Europarlament, són tan explícits que fan de qualsevol acudit una redundància. Tot i que el suposat «govern de progrés» espanyol, amb el seu macarthisme implícit també és impagable. Entre les dretes de dretes i les dretes d'esquerres, és un no parar.

Hi ha un nou puritanisme?

«Puritanisme» és quedar-se curt. Mai com ara hi havia hagut tanta censura des de la transició, i si s'hi fixa, sempre en nom de la moral y las buenas constumbres (sic), abans les d'aquells i ara les d'aquests. Quan la memòria històrica es redueix a canbiar de nínxol la moixama d'un dictador o l'empoderament femení va de sodomitzar mascles segons les proclames de l'Instituto de la Mujer, t'adones que l'estetisme conceptual domina les esferes de l'opinió publica, i aquesta ha sigut sempre la base del puritanisme.

Nou puritanisme, el que jo li deia.

És el puritanisme vell, el de sempre, però amb nous propietaris intel·lectuals.

Fer crítica amb humor equival per força a rebre insults?

És un efecte secundari prou recurrent. Quan la societat es bipolaritza com s'han encarregat de fer els nacionalismes autonòmics amb la inestimable ajuda de la gauche divine de la Complu de Madrid, l'ambient es caldeja automàticament. La diferència és que abans, quan ens fotíem amb la dreta castissa, que estava més acostumada a la contestació, els humoristes rebíem menys càstig mediàtic. Ara, amb l'autoritat moral que s'atorga el suposat progressisme, les campanyes d'assetjament són més intenses i sorolloses. I a més només generen metàstasi en forma d'altres moviments radicals ideològicament oposats, com Vox. Ara el linxament és públic a les xarxes socials. Els palmeros de totes les ideologies tenen molta canxa.

Treu lletjos tots els polítics perquè ho són o perquè vostè els hi veu?

Els guapos no surten quasi mai bé. Afortunadament, tot i que la bellesa és molt relativa, l'actual fauna política té sempre algun tret a on agafar-se, de vegades quasi intangible, un somriure torçat que amaga hipocresia pot donar per se la caricatura perfecta.

Per què als despatxos oficials de Catalunya hi ha una foto de president en lloc de la seva caricatura feta per vostè?

Perquè la Generalitat de Caspalunya té molt mal gust estètic. Quasi tan dolent com el del Govern d'Espanya o Espanyo.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook