12 de febrer de 2020
12.02.2020

«Carrera de fons» per la igualtat d'oportunitats

12.02.2020 | 00:03
«Carrera de fons» per la igualtat d'oportunitats

Els fets evidencien que la paritat entre homes i dones ha evolucionat molt en cent anys. Que una dona es plantegés ser científica un segle enrere era pràcticament impensable. I ara? Amb aquesta premissa es va iniciar la taula rodona en commemoració al Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, efemèride que promou la participació plena i en condicions d'igualtat de les dones i les nenes en l'educació, la capacitació, l'ocupació i els processos d'adopció de decisions en la ciència, i eliminar tota mena de discriminació contra elles. El debat, que va tenir lloc al Museu de l'Aigua de Salt, també va ser el teló de fons d'una mostra que es va inaugurar ahir –i que es podrà veure fins al 9 de març– que visibilitza la trajectòria de vint científiques catalanes.

La taula, moderada per la investigadora de Sant Cugat del Vallès Clàudia Diviu, va comptar amb les ponències de Rosa Estopà, investigadora gironina de l'Institut de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra; Olga Tura, investigadora principal del Grup Respiratori de l'Institut d'Investigació Biomèdica (Idibgi), i Sílvia Osuna, investigadora de l'Institut de Química Computacional i Catàlisi de la Universitat de Girona.

Respecte al plantejament inicial, totes quatre van admetre que en els darrers anys s'ha avançat molt, fins a tal punt que «actualment hi ha més dones que homes que estudien carreres científiques». La desigualtat, però, es comença a notar amb l'arribada de la maternitat. «Encara que tinguem parelles col·laboradores, tenir fills xoca amb la carrera. La maternitat és molt femenina i assumir alts càrrecs és complicat», afirmava Rosa Estopà, mare de dos fills adolescents. També va reclamar un «estudi seriós que valori l'impacte de la maternitat en la investigació adulta i plantegi solucions». D'altra banda, Olga Tura va afirmar que mai havia patit discriminació per ser dona, però sovint s'arriba a un punt que «prefereixes passar més temps amb la família. Hauríem de poder-ho compaginar, per què sempre hem de ser nosaltres les que cedim?». Sílvia Osuna té un fill de vuit mesos i es planteja com compaginarà la maternitat amb la feina d'investigadora. «La setmana que ve tinc un congrés a Alemanya i no tindré altre remei que demanar a la meva parella o la meva mare que m'acompanyin perquè m'ajudin amb el nen», afirmava.

Les investigadores van admetre que «si ets mare, t'allarguen la beca que hagis obtingut», però consideren que «no n'hi ha prou». «Estant de baixa per maternitat he hagut de treballar igualment per no arriscar-me a perdre possibles beques futures», explicava Tura.

Estadísticament, entre els 30 i 35 anys, moltes dones renuncien a seguir amb la carrera científica. Les que segueixen, com les protagonistes d'ahir, reconeixen «haver de fer molts esforços per estar a l'altura». Com a conseqüència, aquesta «inestabilitat» genera «moltes inseguretats». «Perquè una dona arribi lluny en el camp de la recerca ha de tenir moltes capacitats i possiblement hi ha homes que en tenen menys però el camí és més fàcil», afirmava Diviu. Osuna admetia que a vegades «he cregut que no en sé prou quan m'he comparat amb altres homes» i Estopà afegia que no dominar l'anglès com a llengua vehicular és un «hàndicap afegit».

De cara al futur, totes quatre van considerar que la igualtat absoluta tardarà dècades a arribar. «Hem d'avançar a poc a poc i el més important és no tornar enrere. Les noves generacions estan més conscienciades i aquest és el camí a seguir perquè les coses canvïin, només falta que la societat deixi enrere les estigmatitzacions i avanci en sintonia amb els més joves».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit