Després que la Xina pogués contenir la malaltia, els casos de coronavirus es van disparar a la resta del món. Avui dia això es deu principalment a Itàlia, l'Iran, Espanya i Corea del Sud. Hi ha, a més, desenes de països que presenten índexs de creixement exponencial. La majoria són occidentals, com França, Alemanya, Bèlgica, Suïssa, Holanda o Noruega. Si es mantingués aquesta taxa de creixement el nombre total de casos a Europa es dispararia. Per evitar-ho hem d'analitzar el que han fet aquells països que han passat ja per això, com la Xina o els de l'est asiàtic amb experiència en el virus SARS (Síndrome Respiratòria Aguda). Un càlcul sobre la letalitat del virus a partir de les dades que coneixem fins ara ens permet concloure que els països que han estat preparats van tenir una taxa de mortalitat del virus del 0,5% aproximadament (Corea del Sud) o del 0,9% (la Xina). En canvi, els països que acabin aclaparats tindran una taxa de letalitat d'entre el 3 i el 5%. Dit d'una altra manera, els països que actuen ràpidament poden reduir el número de morts a una desena part. A més, actuar ràpid també redueix molt els casos; per això és la solució més evident. La Xina, on va sorgir la malaltia, va ser dràstica.
