12 de maig de 2020
12.05.2020
Diari de Girona

Una resident d'Olot supera el virus amb 113 anys

11.05.2020 | 23:37
Una resident d'Olot supera el virus amb 113 anys

Combatre el coronavirus siguent centenari també és possible, malgrat la pavorosa taxa de mortalitat que la malaltia té entre els més grans de 80 anys. Ho va demostrar a mitjans de març Máxima, una àvia d'Albacete que, amb 100 anys, i després de dues setmanes ingressada a l'hospital Perpetuo Socorro, va refer-se, en paraules del seu fill, «gràcies al geni que té». Però d'àvies fortes a prova del COVID-19 també en tenim més a prop. La persona més vella d'Espanya, Maria Branyas, de 113 anys, viu a la residència Santa Maria del Tura, a Olot, des d'en fa 20. I ahir va trascendir que s'ha recuperat de la infecció després d'haver notat «símptomes lleus» i haver passat la malaltia i tota la crisi sanitària confinada a la seva habitació. El centre, que va confirmar l'1 d'abril 17 defuncions de residents amb el virus, només ha deixat entrar una treballadora a l'habitació de Branyas durant la crisi. Nascuda el 4 març del 1907, és la dona més gran de Catalunya i Espanya, segons l'associació Gerontology Research Group, que nodreix la llista dels rècords Guinness en longevitat.

Després que la seva mare «no es trobés gaire bé» fa algunes setmanes, segons va explicar a l'ACN la seva filla, Rosa Maria, a la dona li van practicar una prova PCR que va revelar un positiu per COVID-19. Després de dies «d'incertesa» i de «patiment», però, la família ha pogut respirar alleugerida perquè l'àvia de 113 anys ja es troba bé. Tot i que no l'han pogut anar a veure des de l'inici de l'epidèmia, la filla valora molt positivament el tracte de la residència i destaca que han pogut parlar amb ella per telèfon «cada dia». Ara, Maria Branyas està «tranquil·la i optimista» i, segons la seva filla, «no hi dona importància» al fet de fer anys, que recentment li ha comportat atenció mediàtica. Segons ella, no hi ha més secret per la seva longevitat que «tenint salut» al llarg de la vida.

I aquesta vida a què es refereix Branyas és apassionant. Nascuda a San Francisco l'any que es va matricular el primer automòbil a Barcelona, explicava l'agost passat en una entrevista a l'ACN que un dels seus primers records era la tornada de la seva família a Barcelona des dels Estats Units en transatlàntic, en temps de la Primera Guerra Mundial. «Amb la guerra, Alemanya estava atacant encara el nord, i no es podia passar pels mars nòrdics, sinó per baix, per Cuba i les Açores», va recordar Branyas. L'últim soldat d'aquest conflicte bèlic va morir fa gairebé deu anys, però ella encara tenia la guerra a la memòria: «Jo ja tenia una mica de coneixement». El dia del seu 113è aniversari, la directora de la residència Santa Maria del Tura, Montse Valdayo, deia que «encara explica la seva història de vida i les seves idees polítiques». I afegia: «Continua sent una dona especial i magnífica».

Maria Branyas, filla d'un periodista natural de Pamplona que va ser responsable de la revista americana Mercuri i d'una barcelonina, va néixer el 4 de març del 1907 als Estats Units, on el seu pare havia anat per feina després de passar una temporada a Mèxic. Després d'un llarg periple per Nova Orleans i per Barcelona, Banyoles, Girona, Calonge i Sant Antoni i Palol de Revardit, des de fa unes dues dècades viu a la residència Santa Maria del Tura d'Olot, on tenia una amiga i cosina del seu marit. L'últim dia que la família la va poder visitar precisament va ser el de la festa del seu 113 aniversari, el passat 4 de març, i, des d'aleshores, tot el contacte ha estat telefònic. Ahir a Barcelona també es va saber que Hermínia Villà, de 102 anys, havia superat la malaltia al geriàtric Icària Residencial, tot i que no va tenir cap símptoma durant la seva quarantena.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook