El gironí Oriol Ruiz, sota el pseudònim d'Israel Selassie, acaba de publicar «Liberadlo ya» (Adarve), una novel·la sobre un mite de la jurisprudència i la política que es troba condemnat a cadena perpètua i encarrega a un periodista que li escrigui les memòries

Selassie? L'imaginava negre.

He, he, al meu pseudònim hi ha tot el que mai seré. Hi ha Israel, estat amb el que comparteixo algunes coses, tot i que la majoria no. Jo tinc arrels jueves, però em decanto més per la pau universal que per supremacismes.

I Selassie, on l'encabeix?

Va ser el dictador etíop, però a més, és el mite del moviment rastafari, amb el qual m'identifico.

No el veig amb rastes...

Això ho tinc difícil, com veu. Però m'hi identifico en el sentit sacramental que li donen a la natura, a tota en general, no només a la marihuana.

Anem al llibre: hi ha un govern mundial?

Si existeix, està molt amagat. Si existeix, no hi ha en ell gent com Donald Trump ni Benjamin Netanyahu. Els que estan preparats per governar el món venen darrere. Hi ha una profecia que diu que 70 anys després de la creació d'Israel, hi haurà l'apocalipsi, que no serà res més que l'adveniment de les veritats. Israel es va crear el 1948, o sigui que hi estem immersos, i realment estan sortint moltes veritats.

Ah sí?

Una altra cosa és que hi hagi un govern mundial.

Quantes veritats existeixen?

La veritat no és una, la veritat és el que és. Tot el que no és, no és veritat. En els polítics es veu molt, quan responen coses que no tenen res a veure amb la pregunta que se'ls ha fet. Això no és, per tant és mentida. Per mi la veritat és un nexe entre realitats. Tothom té una realitat, i la veritat és el que uneix aquestes realitats.

Haig d'entendre que els polítics menteixen quasi sempre?

Sí (riu). A més, són mentides molt interessades, d'escombrar sempre cap a casa.

Hi ha molta gent tancada injustament a la presó, com el protagonista del seu llibre?

Mmm... crec que no gaire. A la presó hi ha molta gent que s'ho mereix, les coses com siguin. Ara bé, imagino que casos injustos sempre n'hi ha. Casos en què intervé la mala sort... Però són poquíssims. El del llibre seria un d'aquests casos, estranyíssim i extrem. He volgut posar de manifest que si ocorregués una cosa semblant en la realitat, segurament aquesta persona estaria a la presó.

Què és per a vostè la ciutat, tan present en la novel·la?

Per mi la ciutat és un espai on convergeixen les idees. Sobretot les idees que tenen a veure amb el coneixement. La ciutat no ve a ser més que una edificació artificial feta per l'home, on viuen les persones, però és també un espai on tot pot mutar. A la ciutat és on han de créixer els coneixements i les idees, però també la natura i la terra. La humanitat és gregària, però ens unim també per intentar construir. No per arribar al cel, sinó per sentir-nos més segurs.

Ja que parlem de ciutat, com és la Girona dels barris?

Al meu barri som els fills de la gent que va venir d'Extremadura i Andalusia i es va instal·lar a Germans Sàbat. A Germans Sàbat hi ha molta gent que se sent discriminada, perquè la gent del centre de Girona ho considera zona conflictiva. És un murmuri que es va creant, que es va fent. Ens sentim mal vistos. A poc a poc, però, es comença a entendre que no és més que un barri de gent treballadora.