05 de setembre de 2020
05.09.2020
Diari de Girona
Mercè Anguera - escriptora

«Les Diades dels darrers anys em recorden les misses dels anys 60»

Mercè Anguera publica «Demà fem festa!», un recull de contes breus per a lectors a partir de 5 anys, amb il·lustracions de la Cuchu

05.09.2020 | 00:23
«Les Diades dels darrers anys em recorden les misses dels anys 60»

Mercè Anguera publica «Demà fem festa!», les divertides aventures de l'Emma i la seva família. Un recull de contes breus per a lectors a partir de 5 anys, amb il·lustracions de la Cuchu, perquè els petits coneguin els dies més singulars i emocionants de l'any.


Vol dir que els nens tornen a l'escola?

Estic segura que tornar, tornaran, el que no sé és quants dies s'hi quedaran. A les escoles ho estem preparant tot perquè puguin tornar, però... no sé com anirà.

S'està improvisant una mica?

Des del Departament sí, que hi ha hagut improvisació. Des de l'escola estem fent servir el sentit comú i suposo que podrem fer la nostra feina. Ara bé, les instruccions no són concretes i, a vegades no són possibles per la manca de recursos.

Quina era la seva festa preferida, de petita?

Crec que era Reis, no soc gaire original.

I la que més odiava?

Em feien una mica de por les celebracions de Setmana Santa, les trobava molt tètriques.

Ara hi haurà una nova festa, pels nens: si tens febre i tos.

No sé si s'ho agafaran com una festa, estan una mica farts d'estar a casa.

No em digui que prefereixen l'escola.

De vegades els nens necessiten un lloc per tenir vida pròpia fora del seu àmbit familiar, necessiten estar sols en un altre lloc. I molt sovint l'escola és aquest lloc.

Les festes es viuen diferent, de petit?

Hi ha moltes coses a la vida que es viuen diferent, quan ets petit. Quan ens fem grans aprenem coses que no són les que més ens ajuden a gaudir.

La veig nostàlgica.

No, no ho pensi. Però enyoro molt els nens i nenes de la meva escola, aquests mesos sense ells, m'han costat molt. No considero la infància una etapa idíl·lica i mítica, però la manera de veure la vida dels nens i nenes sí que m'agrada, i la trobo a faltar. Disfruto molt, fent de mestra.

Què diuen quan saben que la senyoreta escriu contes?

Pregunten «ets famosa?» I jo responc «no gaire». Llavors em diuen «ets la millor». Ja saben que no és així, però estic contenta, perquè, si més no, soc «la seva» millor. No sé si a mi m'hauria agradat conèixer els escriptors que m'agraden. La persona sol ser molt menys interessant que l'escriptor.

Potser li cauria el mite.

Ja m'ha passat, en publicar contes he conegut alguns escriptors, i de vegades? hauria sigut millor no haver-los conegut.

Millor no diguem noms?

Millor que no (riu).

Tornem a les festes: amb el nou puritanisme, ens prohibiran disfressar-nos per carnestoltes, per no ofendre ningú?

Amb això hauríem de vigilar. Hi hauria d'haver una mena de presumpció d'innocència, en el sentit que s'hauria de demostrar que realment hi havia voluntat d'ofendre. Amb el políticament correcte acabarem fent una realitat planera, que no té gust de res. Ens estem passant una mica.

Anoto la idea de la presumpció d'innocència a l'hora d'ofendre.

Em sembla una paranoia pensar que el que vol fer tothom, d'entrada, és ofendre. No em sembla gaire intel·ligent pensar que els altres sempre volen ofendre. Ni tampoc em sembla cert.

L'Emma celebra l'11 de setembre?

Mmm, crec que sí, però em sembla que s'ho mirarà des d'un punt de vista una mica escèptic.

La seva creadora també?

La veritat és que sí. Les Diades dels darrers anys m'han recordat molt les misses dels anys dels 60 i 70: has de ser-hi, i amb tota la família i amb roba de mudar. No em sembla que tingui massa sentit.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook