Ha vist gaire assetjament?
He de dir que en realitat, no.
Ni en va patir mai?
Mmm... no, però de petita tenia molta por. Mai em va arribar a passar res, però com era filla de mares lesbianes, i en aquella època era estrany, vivia amb la por al cos, per si s'arribava a saber. No ho vaig explicar mai a ningú fins que vaig anar a l'institut. I haig de dir que la resposta va ser molt positiva. És clar que també anava amb compte a qui ho explicava.
I al revés? Va ser maltractadora?
Tots en algun moment som maltractadors o maltractats, encara que sigui en petit grau. Fa poc em va passar un cas, però és una altra cosa, el bullying espectacular no l'he vist ni patit mai.
Sempre n'hi ha hagut?
Crec que sí, però ara ho diem en anglès. Els humans som així, en aquest sentit som la pitjor espècie, ens maltractem molt: de pares a fills de fills a pares, entre amics, a la parella, etc. Ens aprofitem de la situació de poder, som així.
En el seu llibre, la culpable descobreix que és adoptada: no estarà blanquejant l'assetjament?
No, ni de bon tros, vull deixar claríssim que hi ha bullying i que és un greu problema. El bullying sempre requereix una reacció: actuació de l'institut, reacció dura dels pares... així comença la novel·la. No vull blanquejar fets com aquests, però penso que hem d'anar a buscar les causes.
En plural?
Segur que n'hi ha moltes. No justificaré una persona que faci això, però compte, no podem criminalitzar i prou. Després del càstig, cal pensar per què ha ocorregut, què l'ha mogut a fer-ho, què li ha passat. Això val també per la gent que comet crims, no n'hi ha prou de castigar, hem de pensar per què ho fan. A aquesta gent se l'ha d'escoltar i buscar la solució en la recerca dels motius, no només en el càstig.
Això sona mot Rousseau: l'home és bo per naturalesa.
Crec que tots naixem bons. Hi ha gent que es fa «dolenta», posi-ho entre cometes. Ara bé, tampoc crec que tota persona que s'hagi fet «dolenta», amb una teràpia es pot reconduir.
Es fixa en els joves?
Em fixo en tothom, no només en els joves, soc una xafardereta. Prenc nota mental de tot i de tothom. Ser mestra també ajuda.
Els joves d'avui són pitjors que els de generacions enrere?
Crec que no. No soc sociòloga, però vull pensar que no.
Les xarxes socials potencien el maltractament?
No ho sé, el que no suporto és el tema audiovisual. Els joves ara tenen accés a uns videojocs i sèries violentes que nosaltres no teníem. No parlo només de violència física, també verbal, etc. S'hi reflecteixen actituds que són microviolència. Segons quines coses que consumim, hem de vigilar molt que els nens no ho vegin. Aquí, sí que hem empitjorat.
Potser alguns polítics actuals van patir bulliyng
(Riu) No ho sé, és molt agosarat, arribar a aquesta conclusió.
